Jugar i perdre

Per si feia falta alguna cosa més per constatar la falta de confiança dels britànics en el seu Govern, en un país on es pot apostar per quasi tot, membres pròxims al primer ministre, Rishi Sunak, amb informació privilegiada, van apostar que el 4 de juliol hi hauria eleccions... i han guanyat. El problema és que, a deu dies de les eleccions, ha tornat el record de les festes de Boris Johnson en plena pandèmia i el pas fugaç de Liz Truss, que en només sis setmanes va enfonsar la reputació britànica i l’economia.

Els conservadors s’han jugat el poder i han perdut. És una tendència a la qual els líders de la dreta britànica ens tenen acostumats. Jugar i perdre. David Cameron, amb el vot dividit a parts iguals, se la va jugar convocant el referèndum a Escòcia i va haver de ser el líder laborista Gordon Brown qui hagués d’aconseguir els escassos vots de marge per frenar la independència. Amb el Brexit –una altra qüestió que divideix els britànics– va convocar un altre referèndum pensant que els faria callar els que volien marxar-ne i acabar arribant a un acord amb la UE una mica més favorable. Tot o res, i així està ara el regne, potser més dividit que mai: Escòcia vol volar lliure i entrar a la UE; Gal·les amenaça de seguir el mateix camí i a Irlanda del Nord les ferides s’obren darrere de la frontera.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

Els conservadors només ofereixen tancar encara més les fronteres i tornar per la força els immigrants, una promesa que està donant més vots als radicals. Nigel Farage, l’ideòleg del Brexit, està cada dia més a prop de superar els conservadors per la dreta. Però, en contra de la tendència global, els britànics poden fer un gir de 180 graus per acabar amb el malson el 10 de Downing Street i donar el poder als laboristes.

El nou líder d’esquerra, Keir Starmer, més pròxim a l’estil Blair que al del seu predecessor, el radical i ambigu Corbyn, ja ha anunciat que ve a posar ordre i que no reobrirà la qüestió europea, perquè només genera una ferida entre els votants. Potser és el millor resultat per sortir del joc conservador.