El model autonomista de Meloni tensa la divisió nord-sud a Itàlia

El ric nord i el fràgil sud, les dues Itàlies que conviuen –sense entendre’s gaire– en un país que amb prou feines té 163 anys d’història, han entrat en col·lisió directa aquesta setmana. L’enfrontament no havia sigut tan frontal en gaire temps. La raó ha sigut l’aprovació parlamentària d’una reforma que permetrà a les regions desposseir l’Estat central de nombroses competències (i diners, en síntesi) per quedar-se-les. Era el que demanava el nord –sobretot a través de la Lliga de Matteo Salvini–, i ha recolzat en bloc el Govern de Giorgia Meloni. "És la secessió dels rics", diuen els detractors de la reforma.

Carlo Marino, president de la regió de la Campania per a l’Associació Nacional d’Ajuntaments (ANCI), es troba en aquesta línia. "És una catàstrofe. El país corre el risc de col·lapsar. És una reforma que debilitarà els més febles, augmentarà la bretxa entre nord i sud, i farà malbé la unitat del país", diu el també alcalde de Caserta. "Al sud hi ha en risc els serveis públics, en particular l’educació i la salut, tot i que també els serveis a avis, discapacitats i vulnerables", afegeix.

Per això, com Marino, regidors de diferents formacions del sud ja han anunciat que presentaran batalla. No són els únics. Els partits de l’oposició –tots units– també han anunciat un referèndum per abolir la iniciativa legislativa i més manifestacions als carrers. El Vaticà també hi ha expressat reserves ("hi ha en joc la unitat del país"), igual que la Comissió Europea ("risc per a la cohesió i finances públiques").

Fins i tot hi ha hagut crítiques per part del governador regional de Calàbria, Roberto Occhiuto, també vicepresident de Forza Italia, formació de centredreta que a escala nacional recolza Meloni. "És un error", ha dit sense més ni més Occhiuto.

Riquesa asimètrica

La llei ha causat irritació per diferents motius. Un d’ells és que, si s’aconsegueix posar en marxa –el Parlament ja l’ha aprovada de forma definitiva, però encara falta la firma del president, Sergio Mattarella, i els decrets d’actuació–, les regions tindran la possibilitat de sol·licitar les 23 competències que preveu la iniciativa legislativa (medi ambient, béns culturals, sanitat, esports, alimentació, energia, etc.). Però no estan obligades a fer-ho, o podrien sol·licitar només algunes competències, cosa que comportaria una asimetria –amb incertesa sobre com es gestionarà– en l’arquitectura institucional del país.

Però aquest problema és només un dels que hi ha. Un altre de majúscul té a veure amb la falta de solidaritat en el repartiment de la riquesa del país, un dels eixos de la unitat nacional, segons l’opinió de Carmelo Petraglia, professor d’Economia a la Universitat de Basilicata. "La iniciativa preveu, per exemple, que les regions que ho demanin puguin legislar sobre els salaris dels docents. Això significa que els més rics podran oferir salaris més alts i atraure així els més capacitats, amb una consegüent migració d’aquests professionals de sud a nord, i l’empitjorament de l’ensenyament al sud", assenyala Petraglia.

"Passa el mateix amb el sistema sanitari, que al sud també rebrà menys fons, i tot això després que la pandèmia va demostrar la importància d’un Estat central fort", afirma. El cas de la Campània, en aquest sentit, és un dels més preocupants. Segons càlculs de l’ANCI, estarien en risc almenys 5.000 milions d’euros destinats al sistema sanitari que aquesta regió rep de l’Estat central a través de contribucions procedents sobretot del nord del país .

I, a més, això passaria sobre la base d’una situació ja difícil: una suma de tot just 2.050 euros a l’any destinada a cada ciutadà per a la seva salut a la Campània (2.104 euros és la mitjana nacional). "És difícil guanyar un partit si el contrincant el comença amb cinc punts d’avantatge", ironitza Petraglia. "La descentralització no és un mal per si mateix, però si tots partim amb les mateixes condicions, i no és el cas", resumeix.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

En desavantatge per l’argument de sempre: el relat que l’industrialitzat nord, si vol córrer, s’ha de desprendre del sud, com sempre ha dit la Lliga. Amb una novetat: el fet que, just en els últims anys, el PIB de la Itàlia del sud havia començat a créixer de nou, presumiblement per les inversions públiques i europees. En concret, el PIB de l’anomenat Mezzogiorno va augmentar un 1,3% el 2023.

El desenllaç de la pugna encara no se sap, mentre augmenta la ira de part del país. Ho recordaven aquesta setmana cartells amb llistes de parlamentaris del bloc de dreta i originaris de la Itàlia meridional que haurien votat a favor de la mesura. "Traïdors", deien.