Nicaragua, aliat de Rússia, s’erigeix en el ‘hub’ de migració il·legal als EUA

En un francès amb accent africà, l’Ahmadou relata com un amic li va comprar el bitllet d’avió, pel qual va pagar 2,3 milions de francs CFA, uns 3.500 euros, i que li va permetre aterrar, després de nombroses escales, a l’aeroport internacional Augusto Sandino de la capital nicaragüenca: "Vaig volar de Dakar a Istanbul, després a Espanya, d’allà a Bogotà i de Bogotà a San Salvador", última parada abans d’arribar "a Managua". Allà, al mateix aeròdrom, va abonar a funcionaris nicaragüencs 160 dòlars per un salconduit que ell anomena paper de "laissez passer" (deixar passar) i que li va permetre transitar per l’Estat centreamericà durant sis dies abans de creuar la frontera amb Hondures. El viatge fins a Tapachula, al meridional estat mexicà de Chiapas, va ser més assequible: "600 dòlars".

Complicitat de Nicaragua

La complicitat de l’Estat nicaragüenc amb aquest tràfic d’éssers humans és confirmada pel Fernando, un migrant d’aquesta nacionalitat que viu en un alberg d’acollida al costat de Monterrey, al nord de Mèxic. Durant el seu periple, el Fernando va transitar per Guatemala en companyia d’un migrant de l’Índia, que li va explicar, en precari espanyol, la seva rocambolesca arribada a Nicaragua des de la República Dominicana a bord d’una patrullera de la Marina nicaragüenca.

"Les llanxes portaven símbols identificatoris i matrícula. Pagaven 800 dòlars" per una travessia en la qual anaven acompanyats de "policies de Nicaragua", continua. Les naus arribaven "al port de Bluefields", al Carib, i d’allà amb autobús "primer a Managua" i després a "Chinandega", a prop d’Hondures. El Fernando creu que els diners d’aquesta activitat il·lícita se’ls reparteixen "policies dels municipis" pels quals transita aquest flux humà, i descarta que acabi a les butxaques de la família del president Daniel Ortega perquè "no els necessita".La dinastia governant "té les grans companyies del país", recorda.

El tràfic de migrants està propiciant una economia paral·lela en la depauperada Nicaragua, que proveeix de serveis aquests contingents forans. "Veia xinesos al meu barri de Managua, Los Laureles", explica el Luis, un altre nicaragüenc acollit en un alberg de Saltillo, també al nord de Mèxic. "Alguns busquen algun hotel; si es fan amics d’algú, els donen allotjament", explica. A Mèxic, fonts nicaragüenques amb contactes amb l’interior del país estimen que, davant l’empobriment generalitzat, "un 20%" de la població té "negocis informals" relacionats amb la migració clandestina. "És una oportunitat. Tinc dos quartos, poso lliteres i cobro 10 dòlars. M’arriben cinc persones i són 100 dòlars a la setmana. Això a Nicaragua és un salari mínim", constaten aquestes fonts.

Campanyes de guerra híbrida

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Alemanya, paradigma de la crisi europea

Llanxes i aerolínies regulars a banda, el mitjà més freqüent han sigut els vols xàrter de companyies del Carib des d’Haití, Cuba i Jamaica. Fa mig any, en un sol dia, l’aeroport de Managua podia rebre al dia fins a cinc vols de Kingston, i el mateix nombre des de l’Havana. La primera persona a advertir aquest anormal tràfec va ser Manuel Orozco, director de Migració, Remeses i Desenvolupament del think tank Diálogo Interamericano. Segons indica Orozco, un miler de nolis van aterrar a Nicaragua entre el maig del 2023 i el 2024.

Les implicacions d’aquests moviments no han passat desapercebudes a especialistes en la campanyes de guerra híbrida del Kremlin. Nicolás de Pedro, de l’Institute for Statecraft, recorda com Moscou se’n va adonar, durant la guerra de Síria, del potencial desestabilitzador de la migració a Occident. I recordant com Bielorússia, aliat de Rússia, "va crear artificialment" el 2021 una crisi migratòria amb Polònia per tensar la UE poc abans de la invasió d’Ucraïna, no creu "forassenyat" que l’aliança Managua-Moscou estigui intentant una cosa semblant davant les presidencials dels EUA.