Franctiradors enviats per Rússia mantenen Ortega en el poder

Moscou va facilitar a les forces de seguretat de Nicaragua un programa per espiar i assassinar els líders de les protestes antigovernamentals del 2018

Franctiradors enviats per Rússia mantenen Ortega en el poder

MARC MARGINEDAS

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Vestien de negre de dalt a baix, i es cobrien el cap amb una caputxa. No portaven identificació, i entre si, per comunicar-se, utilitzaven un idioma que amb prou feines s’havia sentit en aquestes latituds tropicals. Feien servir armes i tàctiques mai vistes entre les forces de seguretat locals, i munició d’un calibre elevat. A més, parlaven a crits, i amb prou feines s’entenien amb els manifestants que havien de reprimir. Eran els franctiradors russos, els caps més visibles del vast desplegament d’agents d’intel·ligència i assessors de seguretat enviat pel Kremlin a Nicaragua des de fa prop d’una dècada per apuntalar el règim aliat de Daniel Ortega i la seva dona, Rosario Murillo, dictadura dinàstica en la qual molts analistes identifiquen similituds majúscules amb la Bielorússia d’Aleksandr Lukaixenko.

Han transcorregut dos anys des que el Fernando, universitari nicaragüenc de 25 anys que prefereix no revelar la seva veritable identitat, va abandonar per sempre la seva llar familiar a Managua a la recerca d’un país segur. Ara, en un refugi als voltants de Monterrey, al nord de Mèxic, accedeix a explicar les seves topades amb aquests estranys i aterridors éssers vinguts del fred. "Mai a Nicaragua havíem vist franctiradors; ens adonàvem que no eren d’aquí; es notava que no ens entenien", rememora. El Govern d’Ortega "intentava ocultar-ho, i com que no hi havia manera d’integrar-los" a la policia local "sense que fos groller; els va vestir de negre", analitza.

La vasta participació de forces i tecnologia arribades de Rússia al país centreamericà per neutralitzar les protestes antigovernamentals del 2018 a Managua, que es van prolongar durant mesos i que van provocar 355 morts, és corroborada per videoconferència a EL PERIÓDICO per Douglas Farah, exreporter d’investigació de The Washington Post per a l’Amèrica Llatina i en l’actualitat president d’IBI Consultants, assessoria de temes de seguretat. "Feien servir rifles especialitzats (russos), com el T-5000 Tochnost", afirma. Es tracta d’una arma de precisió fabricada al 100% amb components russos.

Presència creixent

Franctiradors i fusells de precisió no van ser les úniques eines proporcionades per Rússia que van permetre al règim orteguista fa sis anys inclinar la balança al seu favor. Les forces de seguretat locals van comptar amb SORM-3, un programa informàtic que permet accedir a aplicacions com WhatsApp i monitorar els líders de les protestes per després assassinar-los. "Els estudiants pensaven que les seves converses eren segures; però van ser identificats i matats", diu Farah.

Notícies relacionades

Des de les protestes, la presència de Rússia a Nicaragua no ha deixat de créixer fins a rebre certificació institucional. Al febrer, els dos països van firmar un acord que van denominar "de recapacitació professional del personal en l’esfera de l’activitat policial", i entre les provisions del qual s’inclouen privilegis per al personal rus desplaçat. A Managua, el Ministeri de l’Interior de Rússia manté obert un edifici amb estatus de seu diplomàtica. "És una segona ambaixada amb equips ultrasofisticats de monitoratge", descriu Farah.

Al capdavant de les relacions amb el Kremlin en seguretat hi ha el general Zhúkov Serrano, instruït a Rússia, procedent de l’àrea d’intel·ligència i nomenat el 2022 subdirector de la Policia Nacional. "Va venir bàsicament a implementar mètodes apresos a Rússia i rep suport tècnic a Nicaragua d’oficials russos", remarca Manuel Orozco, director de Migració, Remeses i Desenvolupament en el think tank Diàleg Interamericà. La visita que va realitzar el febrer passat a Nicaragua Nikolai Pàtruixev, llavors secretari del Consell de Seguretat de Rússia i de facto número dos del règim de Vladímir Putin, demostra l’enorme importància que concedeix el Kremlin a la seva aliança amb Managua, convertida en la seva plataforma al continent.