La UE aprova l’ús de 1.400 milions d’actius russos per ajudar Ucraïna

Els ministres d’Exteriors dels Vint-i-set acorden destinar els beneficis a la compra d’armament després d’eludir el bloqueig d’Hongria

La UE aprova l’ús de 1.400 milions d’actius russos per ajudar Ucraïna
4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

"Ucraïna necessita més ajuda i la necessita ara, abans de l’estiu", va advertir ahir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Una crida d’urgència a què els ministres d’Exteriors de la UE van respondre aprovant l’ús d’un primer tram de 1.400 milions d’euros dels beneficis generada pels actius russos immobilitzats a la Unió per finançar la compra d’armes i munició per a Ucraïna. La decisió, segons va confirmar Borrell, ha sigut possible després d’esquivar el veto d’Hongria i els diners, que s’utilitzaran per a defensa aèria, munició i suport a la indústria local, començaran a arribar al juliol.

"Putin continua atacant. Vol demostrar que Ucraïna és vulnerable" així que "hem de demostrar que recolzarem Ucraïna", va recordar l’alt representant per a la política exterior després de la reunió celebrada a Luxemburg. Atès que Hongria no va participar en la decisió "no és necessari que pugui participar en l’aplicació de la decisió" i decideixi a quines "finalitats són assignats" els beneficis, va explicar sobre la interpretació legal utilitzada pel Consell per eludir el bloqueig del Govern de Viktor Orbán, que manté des de fa mesos el seu veto a set decisions més i a un paquet d’ajudes de 6.600 milions d’euros que té com a objectiu finançar material militar per a Kíiv.

El Consell va adoptar al maig formalment la decisió d’utilitzar els beneficis derivats dels ingressos extraordinaris procedents dels actius russos congelats en mans de dipositaris centrals de valors com Euroclear i acumulats des del 15 de febrer. Segons les estimacions, dels 260.000 milions retinguts als països del G-7, la UE i Austràlia, més de dos terços estan bloquejats a la UE, principalment a Bèlgica.

Inicialment, la idea era utilitzar els beneficis –estimats en uns 3.000 milions anuals– en la reconstrucció del país, però davant el buit als arsenals ucraïnesos, el debat ràpidament va virar cap a la compra de material. "Tenim un procés perquè funcioni ràpidament. El primer tram de diners arribarà la setmana que ve, al juliol. El segon, uns mesos després", va explicar Borrell.

Sancions a ‘hackers’ russos

Els Vint-i-set també han aprovat mesures restrictives contra sis persones implicades en ciberatacs contra sistemes d’informació i infraestructures, funcions estatals crítiques com sanitat o banca, emmagatzematge o tractament d’informació classificada i equips governamentals de resposta a emergències als estats membres. En total són 14 les persones i quatre les entitats que han vist congelats els seus actius i que tenen una prohibició de viatge a la UE en el marc del règim de sancions cibernètiques.

A més, els ministres van confirmar l’acord dels ambaixadors de la UE sobre la catorzena ronda de sancions contra Rússia per la guerra a Ucraïna amb la qual pretenen continuar limitant la capacitat de finançament de la maquinària de guerra russa i a la qual el Kremlin va respondre ampliant la llista negra de persones que no poden entrar en territori rus. La nova ronda colpeja per primera vegada el sector del gas natural liquat (GNL) al prohibir que els ports europeus s’utilitzin per fer transbord cap a tercers països.

A més, per primera vegada els Vint-i-set sancionen 27 vaixells, acusats de contribuir a la guerra de Rússia contra Ucraïna per transportar material militar, gra robat a Ucraïna o transbords de GNL, que tindran prohibit l’accés als ports europeus i la prestació de serveis. La ronda també amplia la prohibició de vols a la UE i del transport de mercaderies per carretera, fins i tot en trànsit, per incloure-hi els operadors de la UE que siguin propietat en un 25% o més d’una persona física o jurídica russa. I incorpora 69 individus més i 47 empreses a la llista negra europea.

Finalment, i per lluitar contra la desinformació, els Vint-i-set van acordar que els partits polítics i les fundacions, les organitzacions no governamentals, inclosos els grups de reflexió, o els proveïdors de serveis de mitjans de comunicació de la UE, ja no podran acceptar finançament procedent de l’Estat rus.

Rússia va condemnar ahir l’aprovació del paquet de sancions. "La UE manté la seva política de confrontació en relació amb el nostre país", va indicar el Ministeri d’Exteriors rus en un comunicat en el qual va assenyalar que el bloc comunitari "intenta pressionar Rússia per mitjà de mesures restrictives unilaterals".

Notícies relacionades

La diplomàcia russa va carregar contra la mesura, a l’assegurar que aquestes sancions "no tenen absolutament perspectives i només soscaven la confiança de la majoria dels estats respecte a la UE".

"En resposta a aquests passos inamistosos la part russa amplia considerablement la llista de representants de les institucions europees i dels països membres de la UE als quals (...) es prohibeix l’entrada al nostre país", va indicar Exteriors, sense oferir una llista dels sancionats.