Assange obté la llibertat després de pactar amb els EUA declarar-se culpable

LEl fundador de WikiLeaks assumirà un sol càrrec per la filtració de documents i podrà tornar a la seva Austràlia natal / L’activista va sortir dilluns de la presó de Londres on era des del 2019

Assange obté la llibertat després de pactar amb els EUA declarar-se culpable
5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

La saga de Julian Assange, el fundador de WikiLeaks, que ha passat 15 anys immers en una batalla legal amb els EUA per la filtració de documents i els últims cinc empresonat en una presó de màxima seguretat de Londres lluitant contra l’extradició, s’acosta al seu final. Assange ha arribat a un acord amb el Departament de Justícia del Govern de Joe Biden pel qual està previst que avui es declari culpable d’un únic càrrec de conspirar per obtenir i disseminar material de seguretat nacional. Tot i que la sentència màxima per a aquest càrrec és de 10 anys, el ministeri públic opta en l’acord per 62 mesos de condemna, temps que Assange hauria complert amb els cinc anys que ja ha passat a la presó londinenca de Belmarsh. D’aquesta forma l’australià, de 52 anys, podrà tornar al seu país natal.

"Julian Assange és lliure", va publicar WikiLeaks al seu compte d’X (abans Twitter). En aquest compte es va informar que dilluns passat el seu fundador va abandonar sota fiança aprovada pel Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les la presó, on, segons s’ha recordat, va passar 1.901 dies en una cel·la de dos per tres metres i aïllat 23 hores al dia.

Avui compareix davant la jutge

S’han compartit també imatges d’Assange embarcant en un avió. La seva destinació era Saipan, la capital de les illes Marianes del Nord, un territori nord-americà en meitat de l’oceà Pacífic. Allà, estava previst que a les nou del matí hora local (la una de la matinada d’avui a l’Espanya peninsular) l’activista comparegués davant la jutge federal nord-americana Ramona Manglona. En aquesta vista, Assange havia de ratificar l’acord. Segons una carta enviada a la magistrada per un alt funcionari del Departament de Justícia amb el document amb el càrrec, s’esperava que es declarés culpable i fos sentenciat, i després es podrà desplaçar a la pròxima Austràlia.

La resolució del cas posa fi a una intensa saga política i legal en la qual s’han entramat seguretat nacional, llibertat de premsa, política i diplomàcia. En aquest s’han enfrontat les acusacions dels EUA que Assange, amb filtracions de documents sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, va fer perillar la vida de militars nord-americans i col·laboradors i que va dificultar al país enfrontar amenaces estrangeres amb els defensors d’Assange, que asseguren que les seves accions responien a l’interès públic i havien de comptar amb les proteccions de la Primera Esmena i que veien en la seva persecució una "amenaça greu" a la llibertat de premsa, ja que només va fer una cosa que habitualment fan periodistes.

Al centre de la saga hi ha un home que ha arribat a notorietat mundial i s’ha convertit en una figura polaritzant, Assange, que va fundar el 2006 WikiLeaks amb la missió de treure a la llum informació i que sol·licitava col·laboració per publicar a la xarxa material classificat o censurat. Tres anys després, el 2009, va començar a col·laborar-hi Chelsea Manning (llavors Bradley Manning), analista d’intel·ligència de l’Exèrcit nord-americà que va descarregar centenars de milers de documents, entre els quals hi havia el vídeo d’un atac d’un helicòpter dels EUA a l’Iraq que va provocar la mort de civils i centenars de milers de documents de les guerres de l’Afganistan i l’Iraq.

El 2010 WikiLeaks, en col·laboració amb grans mitjans de comunicació, va començar a publicar aquests documents, així com cables diplomàtics. Aquell mateix any, durant l’Administració de Barack Obama, es va arrestar Manning, es va obrir una investigació de WikiLeaks i es va estudiar imputar Assange.

Suècia i l’Ambaixada de l’Equador

Els càrrecs dels EUA contra l’australià no van arribar llavors, però el 2010 Assange va ser arrestat a Londres per una ordre de Suècia, acusat de delictes sexuals. Mentre estava en llibertat sota fiança en aquest cas es va autoritzar la seva extradició a Suècia i, sota temor que aquest país el volgués extradir als EUA i poder enfrontar allà la pena de mort, es va refugiar el juny del 2012 a l’Ambaixada de l’Equador de la capital del Regne Unit. Allà va passar set anys, un temps en què va conèixer la seva actual dona, Stella Assange, amb la qual té dos fills i on, segons es va saber després, ell, el seu entorn i els seus visitants van estar sotmesos a espionatge.

Durant aquest temps també als EUA Manning va ser jutjada per espionatge i condemnada a 35 anys de presó, llavors la pena més dura imposada mai per una filtració. Manning va quedar lliure el 2017, quan Obama li va commutar la major part de la pena tres dies abans d’abandonar la Casa Blanca. Manning sempre ha defensat que Assange mai la va instar a aconseguir el material classificat.

El 2018, ja sota el mandat de Trump, el Departament de Justícia va revelar per error que havia imputat Assange per un delicte informàtic relacionat amb les filtracions de Manning. Però va ser l’any següent, el 2019, quan es va fer pública aquesta imputació i s’hi van afegir 17 càrrecs més autoritzats per un gran jurat per violacions de la llei d’espionatge. La pena màxima que enfrontava eren 170 anys en una presó federal. El 2019 Suècia va abandonar el seu cas contra Assange però aquell mateix any l’Equador li va retirar l’asil, cosa que convidava la policia britànica a entrar-hi a detenir-lo. Va ser empresonat i els EUA van presentar la seva imputació.

Notícies relacionades

Aplaudiment de l’esquerra

L’anunci de l’acord ha provocat una onada de reaccions polítiques de celebració sobretot per part de líders de l’esquerra global, com el president del Brasil, Lula da Silva, o el de Colòmbia, Gustavo Petro. Als EUA, les reaccions han mostrat la significació de la figura d’Assange, que sempre ha sigut defensat per progressistes i activistes per la llibertat de premsa. Tot i que Assange va ser imputat durant el mandat de Trump, diversos republicans de l’ala radical més alineada amb l’expresident han celebrat l’alliberament.