Les esquerdes en l’exercici d’informar

LA FILTRACIÓ: EL TERRATRÈMOL WIKILEAKS.

El terratrèmol de Wikileaks va tenir lloc el 2010 amb la filtració de milers de documents que contenien informes militars i diplomàtics classificats sobre les guerres a l’Afganistan i l’Iraq i que treien a la llum crims de guerra comesos pels EUA. El primer vídeo a publicar-se, l’abril del 2010, va ser d’un atac aeri d’un helicòpter nord-americà que va matar civils a Bagdad. El van seguir més de 91.000 documents secrets de l’Exèrcit nord-americà a l’Afganistan i uns 400.000 de la guerra a l’Iraq. La primera publicació es va fer en coordinació amb capçaleres internacionals com The New York Times, Le Monde, The Guardian, Der Spiegel i El País. Però a Assange no li va agradar que els mitjans redactessin les seves pròpies notícies en lloc de compartir la informació bruta, per la qual cosa va decidir trencar amb els seus socis de publicació i fer un bolc en brut de la filtració. Els documents incloïen noms propis de diplomàtics i líders de governs estrangers, i revelaven l’espionatge per part de l’Executiu nord-americà a països estrangers i casos de corrupció.

INICI DE LA BATALLA LEGAL: ACUSACIÓ A SUÈCIA.

Els primers càrrecs presentats contra Assange el 2010, poc després de les filtracions, no van ser d’espionatge, sinó de suposats abusos sexuals a Suècia, un dels països amb unes lleis més estrictes per als delictes de violació. Assange va al·legar que la trobada va ser consentida i que s’estava utilitzant com a caça de bruixes. El fundador de Wikileaks va ser cridat a declarar mentre vivia a Londres i va decidir no acudir a la cita, tement l’extradició als Estats Units una vegada en mans de la justícia sueca. No obstant, el Regne Unit es va oferir llavors a extradir-lo a Suècia, i Assange es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres el 2012.

ASIL A L’AMBAIXADA.

Assange va estar set anys en un despatx de l’ambaixada equatoriana, reconvertit en dormitori, que va compartir amb el seu gat. Des del seu minúscul balcó es va dirigir als simpatitzants en diverses ocasions i fins i tot va celebrar rodes de premsa. No obstant, la convivència a l’ambaixada no va ser fàcil. Assange va patir problemes de salut mental, inclosos estrès i depressió, i les seves conductes erràtiques van causar el neguit dels empleats. El 2019, el llavors president de l’Equador, Lenín Moreno Garcés, va proclamar el final de l’asil diplomàtic per a Assange de manera abrupta i va donar permís a la Policia Metropolitana de Londres per entrar a l’ambaixada de l’Equador.

ENTRE REIXES A LONDRES.

L’abril del 2019, ja sense asil, Assange va ser detingut i portat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, a Londres. Poc després els fiscals suecs van suspendre la seva investigació per abusos sexuals. Només llavors, el Departament de Justícia dels EUA, sota l’administració de Donald Trump, va formalitzar els seus càrrecs contra Assange, acusant-lo de dirigir i ajudar l’exanalista d’intel·ligència de l’Exèrcit Chelsea Manning a obtenir milers de documents classificats, una "conspiració" que va posar en perill la seguretat nacional, van al·legar. Un jutge britànic va rebutjar a principis del 2021 la petició dels EUA per extradir Assange a causa de l’impacte en la seva salut mental, però a final d’any, els EUA van aconseguir que cancel·lessin aquesta sentència. La defensa d’Assange va immobilitzar el cas en el circuit d’apel·lacions del Regne Unit, fins a l’acord que ha culminat en el seu alliberament.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

IMPACTE INTERNACIONAL.

La Federació Internacional de Periodistes (FIP) va qualificar l’alliberament d’Assange com una victòria per al dret a informar i a ser informat. "Desafortunadament, als països on la llibertat de premsa no està protegida, sí que és possible que es produeixin casos similars, pel que és imprescindible que es legisli per protegir la llibertat de premsa, els drets dels periodistes i el dret del públic a saber", diu Natàlia Queralt, de la FIP.