La seducció del gólem

Jordan Bardella és jove, molt jove (Drancy, França, 1995), d’aspecte cuidat, somriure amable i bona oratòria. No se sap gaire bé què pensa, ni quins són els seus plans per al país, però és el rostre que la ultradreta francesa necessitava per atraure els joves i crear una imatge cordial i atractiva. Com apunta The New York Times, a França li agraden les revolucions i, en ell, ha trobat "un insurgent plàcid i impecablement vestit". Bardella pot convertir-se en el pròxim primer ministre.

La seva biografia sembla que està escrita (i emmotllada) per fer-se un lloc a la França que se sent òrfena i foragitar la por en la qual viu acompanyada. La versió oficial apel·la als seus orígens humils, a la seva infància i adolescència en un barri conflictiu i a la taula de salvació que va suposar per a ell l’afiliació al Reagrupament Nacional (en aquell temps anomenat Front Nacional) de Le Pen, quan només tenia 17 anys. És cert que Bardella va ser criat per una mare soltera en un barri amb excés de droga i perills, però també que mai va estar desemparat del seu pare, l’amo d’un negoci de distribució de begudes. Va ser ell qui li va pagar l’educació en una escola catòlica privada molt popular entre les classes mitjanes.

Tot en el currículum de Bardella ha sigut estudiat i transmès amb minuciositat. Que abandonés la carrera de Geografia al cap de pocs mesos de començar-la és una mostra del seu compromís total amb la política. La seva infància en un barri humil, l’encarnació dels de baix. La reivindicació de la seva mare, un punt per al feminisme. L’origen italià dels seus pares, inclosa una àvia algeriana, un salconduit per abonar-se al discurs xenòfob sense rubor. El seu discurs segueix la línia oficial del seu partit: França "està enfonsada pels immigrants". Davant l’"islamisme totalitari", cal "reconquerir la França amb valors". Assegura que Macron ha portat el país a l’abisme, ha posat en risc la seva identitat i la seva seguretat. També denuncia un enfocament "punitiu" del canvi climàtic que, assegura, fa la vida inassequible.

Formes suaus

El seu discurs és dur, però suavitzat per les formes. Com en totes les formacions de la ultradreta, la immigració casa amb criminalitat i amb pèrdua d’identitat autòctona. Poc importa que no hi hagi dades que reforcin el relat. Menys encara que les identitats construïdes des de posicions estanques i sectàries mai hagin portat a res de bo. Però, ¿què més dona? Bardella somriu i té 1,7 milions de seguidors a TikTok. Asseguren que Marine Le Pen va saber veure el seu gran potencial des de molt jove. "Cadell de lleó", va arribar a dir-li.

Notícies relacionades

Una dècada del genocidi yazidita

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Pascal Humeau, assessor de comunicació que va treballar per a Bardella durant quatre anys (nota important: van acabar malament), assegura que el jove "era una closca buida. En termes de contingut, no hi havia gaire. Simplement, va absorbir els elements del llenguatge que li va donar la Marine. El meu treball consistia a aconseguir que la gent que podia odiar-lo digués: ¡Per ser un feixista és agradable!". Els detractors del polític apunten a la seva manca d’ideologia. És pura estratègia, moure’s en la direcció que bufa el vent. I absorbir el discurs.

A la inquietant i complexa obra de teatre El Gólem, de Juan Mayorga, la protagonista pateix una metamorfosi interior al ser desposseïda del seu llenguatge i veure’s obligada a recitar paraules alienes. Li queda al públic decidir si el discurs inoculat treballa per a la veritat o és simple xerrameca manipuladora. Una xerrameca que provoca la gradual degradació de l’individu que la repeteix. Una xerrameca amb el poder d’acabar destruint allò que deia protegir.