La comunitat musulmana recela d’una victòria de Le Pen a França

"Encara tinc esperances que el Nou Front Popular faci una de remuntada històrica, com la del Barça, ja saps", diu un parisenc de Saint-Ouen entre rialles. Des de fa unes setmanes, la pregunta a França no és qui guanyarà les eleccions legislatives, ja que gairebé tots els sondejos coincideixen, si no per quant guanyarà l’extrema dreta de Marine Le Pen. Els últims mesuraments donen una majoria relativa a Reagrupament Nacional (RN) amb un 34,5%, però el partit necessita una majoria absoluta –289 escons– per governar folgadament.

Unes dades que preocupen en especial una part de la comunitat musulmana a França, la més majoritària d’Europa, amb uns 6,7 milions de membres. Des de fa setmanes, diversos consells de mesquites, com el del departament del Roine, han demanat als seus fidels "bloquejar Reagrupament Nacional", i sobretot, evitar l’abstenció perquè segons diuen, seria "donar més veu a l’extrema dreta islamòfoba i racista".

"Jo soc d’Algèria. No puc votar aquí i tampoc m’interessa fer-ho", assenyala un jove repartidor a prop de la mesquita de Levalois-Perret, als afores de París. Malgrat el fort abstencionisme, l’electorat musulmà tradicionalment ha sigut (o és) socialista. Aquesta lleialtat va tenir el seu cim el 2012, després de les presidencials en què va guanyar François Hollande.

A partir del 2014 hi va haver un canvi en el vot. L’abstenció va començar a créixer encara més i alguns d’aquests votants van migrar cap a la dreta moderada. En la primera volta de les eleccions presidencials del 2017, Emmanuel Macron va aconseguir seduir una part important de l’electorat musulmà (24%), malgrat que Jean-Luc Melénchon va ser l’opció favorita (37%). En la segona volta, en canvi, es va produir un gir rellevant cap a Macron (92%), que competia per primera vegada a les urnes amb Le Pen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Una cosa similar va passar en les presidencials del 2022, en què en la segona volta entre Macron i Le Pen, el 85% dels musulmans van dipositar el seu vot per Macron. No obstant, en els comicis legislatius avançats que se celebraran el 30 de juny i el 7 de juliol la cosa podria canviar. A la caiguda de la popularitat del president gal, se suma la qüestió palestina i la (gairebé) assegurada victòria de l’extrema dreta. Aquests factors ja van fer virar el vot musulmà de nou cap a l’esquerra en les passades eleccions europees (74%), però també van provocar un augment de l’abstenció entre aquesta comunitat amb una mitjana del 59%.

"Tinc un sentiment de por, barrejat amb ansietat i amb una espècie d’angoixa, perquè no sé què passarà, no sé com serà. (...)", afirma la Fatima, nom fictici d’aquesta jove que treballa a París en una organització àrab.