Europa iniciarà el curs amb una nova llei per blindar la llibertat de premsa

"La llei sorgeix de veure un ecosistema informatiu que s’està degradant. Sense pluralitat informativa no tenim democràcia", explica a EL PERIÓDICO Diana Riba, eurodiputada d’Esquerra Republicana que des del Grup dels Verdes i l’Aliança Lliure Europea ha sigut la ponent d’aquesta norma a l’Eurocambra.

Segons indica el nou reglament, les autoritats tindran prohibit pressionar els periodistes perquè divulguin les seves fonts i no podran aturar-los, sancionar-los o fer recerques a les seves oficines o arxius. Per protegir-los dels vaivens polítics, els mitjans públics estaran subjectes a uns estrictes estàndards de transparència en l’elecció dels directius i els pressupostos anuals. Per la seva banda, els mitjans privats hauran de compartir quina publicitat estatal reben i qui és el propietari, que s’aglutinarà en una base de dades pública.

Ingerència russa

L’Eurocambra espera que conèixer qui hi ha darrere de cada mitjà ajudi a combatre les notícies falses. "Per ser reconeguts com uns mitjans creïbles, aquests han de ser independents de tercers països. Aquesta transparència ajuda a identificar i mitigar les ingerències estrangeres, incloses les notícies falses", diu l’eurodiputada alemanya Sabine Verheyen, que ha liderat la proposta de llei des del Partit Popular Europeu.

Si bé des dels anys 90 ha existit una certa preocupació per regular l’entorn mediàtic a la UE, alguns estats membre s’oposaven a cedir aquestes competències nacionals. Les alarmes van saltar el 2016 amb les eleccions presidencials als EUA, quan el llavors candidat Donald Trump va llançar una campanya sustentada en falsedats i va acusar de complot els mitjans de comunicació que intentaven verificar els seus discursos.

"Des d’aleshores sorgeix una preocupació per la ingerència russa entre les autoritats europees per l’impacte que pot tenir la desinformació sobre els processos electorals", assenyala Carmina Crusafón, professora i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzada en polítiques de comunicació de la UE. La normativa està pensada també per frenar els intents de "països d’influència prorussa que vulguin desenvolupar mecanismes autoritaris de control dels mitjans", permetent establir límits sobre el poder de l’Estat que respectin la llibertat de premsa, explica l’experta.

El dilema de les xarxes socials

La llei centra el seu punt de mira en els gegants tecnològics Meta, la matriu de Mark Zuckerberg sota la qual hi ha Facebook, Instagram i WhatsApp, així com X, anteriorment Twitter, i la companyia xinesa TikTok. La llei prohibeix que les plataformes eliminin de forma unilateral els continguts generats pels mitjans de comunicació. Per la seva banda, els mitjans hauran de registrar-se com a tal a les plataformes, perquè aquestes els identifiquin de forma clara i visible.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

Com es generaran aquestes llistes s’ha de veure, ja que les tecnològiques previsiblement evitaran generar nous departaments que els comportin un cost afegit. D’optar per una alternativa en què el mitjà es registri com a tal, els experts temen que es converteixi en un colador de blogs esbiaixats que no compleixin la funció d’informar sinó tot el contrari. "Veurem si les plataformes actuen per elles mateixes o esperaran que la comissió els cridi l’atenció", segons apunta Crusafón.

El cert és que aquesta regulació és d’obligat compliment, a diferència de les recomanacions anteriors. Per això es crea un ens regulador que dependrà de la Comissió Europea en tant que fa els seus primers passos però que haurà de convertir-se en un ens independent. Al seu torn, cada país tindrà un ens homòleg, que en el cas d’Espanya serà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i s’obre la porta que puguin participar-hi les entitats reguladores regionals. D’entrada, s’optarà per una política de pedagogia i no punitiva.