La mala salut mediàtica d’Itàlia, Polònia i Hongria

A més, Hongria i Polònia són els països amb pitjor salut mediàtica pel fet de carregar a la seva esquena dècades en què "s’ha destruït la pluralitat informativa", hi afegeix Riba, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i que ha treballat en aquesta llei durant mesos en un esforç multipartidista per tirar endavant una regulació històrica.

Sabine Verheyen, eurodiputada alemanya del Partit Popular Europeu i principal impulsora, està d’acord amb la premissa que aquests països tenen "estructures problemàtiques" i que per tant "hauran d’implementar més canvis".

"És un escàndol per a nosaltres", es lamenta Benedetta, periodista italiana que treballa en els mitjans públics i que prefereix no revelar el seu cognom per temor de represàlies com les que va tenir la seva companya Serena Bortone, a qui li van obrir un procediment disciplinari per la seva participació en les protestes. Els treballadors públics denuncien que han de negociar cada paraula en les cròniques amb els funcionaris estatals per esquivar aquesta nova onada de censura.

Més repressió

"És la primera vegada que un polític es mostra tan intrusiu amb els mitjans públics", explica Benedetta, tot i que admet que no és res nou. "Berlusconi va ser més discret, Meloni ha anat més enllà", hi afegeix. L’antic president, Silvio Berlusconi, a més de ser el propietari del grup televisiu privat Mediaset, va prendre la decisió de rescindir els contractes de mitjans públics amb comediants que feien crítiques àcides al seu govern.

Però, amb l’arribada dels Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, aquesta repressió s’ha agreujat. La influència política és molt present també a nivell regional, on les autoritats exerceixen una estreta supervisió del periodista local.

El primer ministre hongarès, Víktor Orbán, qualificat de "depredador de la llibertat de premsa" per Reporters Sense Fronteres, ha construït una mena d’imperi mediàtic sotmès a les ordres del seu partit. Des que va tornar al poder el 2010, va convertir la radiotelevisió pública en un aparell de propaganda.

Diversos mitjans privats van ser absorbits, silenciats o directament comprats per oligarques estretament vinculats al partit governant, el Fidesz, que en aquests moments ja controla el 80% del sector mediàtic. Més de 500 mitjans de comunicació nacionals i locals queden sota el paraigua de la Fundació KESMA, al servei del Govern.

"A Hongria fa molts anys que s’ha anat destruint tota pluralitat informativa", explica Riba. Els organismes reguladors, sota el control total del partit governant, s’han eximit de la seva responsabilitat de fer front a la concentració de la propietat dels mitjans de comunicació privats i al control dels mitjans públics per part de Fidesz al·legant falta de jurisdicció. L’última gran emissora de ràdio independent, Klubradio, va ser prohibida el 2021.

Eines de propaganda

Polònia encara es ressent dels vuit anys de govern del partit d’extrema dreta Llei i Justícia (PiS), formació que va convertir els mitjans de comunicació públics en veritables eines de propaganda. També va exercir fortes pressions sobre els mitjans de comunicació privats, com amb l’adquisició de la xarxa de diaris locals PolskaPress a través de l’empresa petrolera Orlen, de la qual l’Estat és el principal accionista.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes al Regne Unit després de l’elecció de Rishi Sunak

Agenda Estratègica sense finançament a la UE

Amb tot, la ultradreta va ser rellevada per la coalició conservadora moderada liderada per Donald Tusk a principis d’aquest any i, des d’aleshores, amb prou feines ha impulsat una reforma fràgil. "El Govern demorarà tot el que pugui la implementació de la regulació europea", explica Piotr, reporter de la ràdio pública polonesa i que, com la seva companya italiana, prefereix no donar el seu cognom.

"La societat va quedar molt dividida i és difícil començar les converses a tots els nivells", afegeix. Piotr es lamenta de la baixa consciència sobre la importància de la llibertat de premsa a les redaccions dels mitjans de comunicació, i ho justifica que els periodistes tenen altres preocupacions més immediates, ofegats per una precarietat econòmica i laboral que dificulta la seva supervivència en el dia a dia. Amb tot, l’entrada d’aquesta llei en aquest nou context polític a Polònia fa que Brussel·les mantingui el seu optimisme. "Tenim grans esperances", conclou Diana Riba.