Pacte a la UE per al repartiment de càrrecs: Von der Leyen, Costa i Kallas
Les tres grans famílies polítiques europees tanquen un acord que exclou Meloni / Metsola podria presidir l’Eurocambra mitja legislatura

Els negociadors de les tres grans famílies polítiques que formen part de la gran coalició (populars, socialdemòcrates i liberals) van tancar ahir un acord sobre la nova cúpula d’alts càrrecs que dirigiran el pròxim cicle institucional 2024-2029. El pacte, que exclou la italiana Giorgia Meloni i que ara s’haurà de ratificar formalment a la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE que se celebra demà i demà passat a Brussel·les, confirma els tres favorits: la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, per repetir com presidenta de la Comissió Europea; el socialdemòcrata portuguès António Costa, com a president del Consell Europeu, i la liberal estoniana Kaja Kallas, com nova cap de la diplomàcia europea.
Segons van confirmar fonts diplomàtiques, l’acord es va tancar ahir durant una reunió telemàtica en què van participar els primers ministres de Polònia i Grècia, Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis, en nom del Partit Popular Europeu (PPE); l’espanyol Pedro Sánchez i l’alemany Olaf Scholz, en nom dels socialdemòcrates europeus (S&D), i el francès Emmanuel Macron i l’holandès Mark Rutte, en nom dels liberals (Renovar). Les tres famílies –PPE, S&D i Renovar– compten amb la majoria qualificada necessària per aprovar la decisió sense necessitat d’incloure en el tracte Meloni.
"Els negociadors dels tres grups polítics [PPE, S&D, Renovar] van arribar a un consens d’acord als tractats, sobre els tres llocs més alts de la UE: president del Consell Europeu, president de la Comissió Europea, i alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna", van anunciar. Això confirma el trio format per Von der Leyen, Costa i Kallas, que garanteix l’equilibri polític, geogràfic i de gènere en el repartiment de llocs.
Sopar informal
Són els mateixos tres noms que hi ha sobre la taula des de fa mesos i que en el sopar informal del 17 de juny a Brussel·les, per encetar el debat oficialment, ja van rebre un suport majoritari, tot i que sense compromís pel fet de ser una trobada informal i per l’exigència del PPE de demanar la divisió del mandat del Consell Europeu, en què el president s’elegeix per dos anys i mig prorrogables a dos anys i mig més.
Els populars aspiraven a quedar-se no només amb la presidència de la Comissió (i del Parlament Europeu), sinó també amb mig mandat del Consell Europeu, una línia vermella que els socialdemòcrates no van acceptar traspassar. Fins ara, de fet, els dos presidents que han ostentat el càrrec, el belga Herman van Rompuy i el polonès Donald Tusk, han ocupat la presidència durant cinc anys, i el mateix passarà amb el belga Charles Michel, amb un mandat que conclou a finals del novembre.
Notícies relacionadesTot i que no forma part del repartiment d’alts càrrecs, el paquet institucional també preveu que la conservadora maltesa Roberta Metsola ocupi de nou la presidència del Parlament Europeu durant la primera meitat de la legislatura. En el passat, els populars i els socialdemocratas s’han repartit la presidència.
"L’acord que el Partit Popular Europeu ha fet amb l’esquerra i els liberals va en contra de tot allò en què es basa la UE. En lloc d’inclusió se sembra divisió. ¡Els alts funcionaris de la UE haurien de representar tots els estats membres, i no només els esquerrans i liberals!", va criticar a la xarxa social X el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Religió Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- A les portes de la catedral de Barcelona Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- La successió de Francesc ¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’
- Una de cada 350 El Sant Jordi 2025 vendrà encara 25.000 roses catalanes: l’últim productor del Maresme es resisteix a abandonar
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família convidarà el pròxim Papa a Barcelona el juny del 2026 pel centenari de Gaudí