El Suprem d’Israel dictamina la fi de l’exempció militar per a ultraortodoxos

Cop al Govern de Benjamin Netanyahu. El Tribunal Suprem d’Israel va dictaminar ahir per unanimitat la fi de l’exempció militar per a joves jueus ultraortodoxos. Des de l’inici de la guerra contra la Franja de Gaza el 7 d’octubre, aquesta ja per si mateixa polèmica mesura ha dividit encara més la societat israeliana, indignada perquè una part de la població sigui forçada a sacrificar la vida mentre milers de joves haredim disfruten de les ajudes del Govern israelià sense haver d’anar a lluitar. La sentència suposa una patacada per a l’Executiu més dretà de la història de l’Estat hebreu amb una presència important de partits ultraortodoxos, dels quals Netanyahu depèn per a la seva supervivència política.

"No hi ha base legal per excloure els homes ultraortodoxos del reclutament". Així ho va decidir el Tribunal en una sentència unànime que arriba després d’anys de disputes legals i polítiques. "Enmig d’una guerra esgotadora, la càrrega de la desigualtat és més dura que mai i exigeix una solució", remarca la sentència, que també dictamina que si els joves ultraortodoxos no serveixen a l’Exèrcit tampoc haurien de rebre subvencions educatives i d’assistència social finançades amb fons públics. Els magistrats destaquen el fet que en un moment històric en què molts soldats sacrifiquen les seves vides per protegir Israel, "la discriminació respecte del més preuat de tot, la vida mateixa, és de la pitjor classe", sentencia.

Des del naixement de l’Estat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Alemanya, paradigma de la crisi europea

L’exempció militar de la comunitat ultraortodoxa no està regulada per llei. És una disposició executiva prolongada periòdicament des del naixement de l’Estat d’Israel. Fa set anys, el Tribunal Suprem ja va determinar la inconstitucionalitat de la llei del servei de defensa d’Israel, que atorga als estudiants de la ieixivà l’opció de posposar el servei militar fins que se’ls concedeixi una exempció total. Va considerar, igual com han fet diverses sentències judicials en els 76 anys d’història de l’Estat hebreu, que era una greu violació del dret a la igualtat. La guerra contra Gaza, que ja ha segat la vida de més de 300 soldats israelians, ha tornat a portar l’excepció ultraortodoxa a la palestra judicial.

A principis de juny, el Suprem va començar a escoltar arguments en el cas de l’exempció militar dels jueus ultraortodoxos. Aquest 13% de la població israeliana fa 76 anys que evita la mili si estudien a temps complet en una escola talmúdica (ieixivà). S’espera que aquesta sentència causi commoció en tota la coalició governant de Netanyahu. Els partits ultraortodoxos de Shas i Judaisme Unit de la Torà, que sumen 18 escons vitals per al primer ministre, s’han oposat al reclutament de la seva joventut i han amenaçat d’abandonar la coalició si la mesura acaba entrant en vigor. S’ha de veure com s’aplicarà la sentència a partir d’ara: si implica l’enviament immediat d’ordres de reclutament per als aproximadament 67.000 homes haredim elegibles –l’equivalent a cinc divisions militars– per al servei militar obligatori o si ho faran de manera gradual.