Un ‘tefló’ holandès dirigirà l’OTAN

A Mark Rutte, l’encara primer ministre neerlandès, se l’ha qualificat tant com de polític "tefló", perquè res deixa empremta a la seva epidermis, com de "frugal", pel seu afany d’imposar austeritat als seus socis. Quan semblava destinat al retir li va sorgir la més arriscada comesa de la seva vida: dirigir l’OTAN amb Ucraïna en guerra, el Bàltic convertit en un "llac atlantista" contra els desitjos del Kremlin i amb un creixent pes de governs prorussos entre els aliats europeus. Succeirà el socialdemòcrata noruec Jens Stoltenberg, a punt de complir 10 anys en el càrrec i amb dues pròrrogues per falta de relleu, segons va confirmar ahir el Consell Atlàntic, que reuneix els ambaixadors dels aliats.

De 57 anys i solter, l’única relació personal duradora i coneguda de Rutte va ser la seva mare, morta durant la pandèmia. El seu segell d’identitat és la sang freda i la capacitat per a la supervivència. Porta 14 anys al capdavant de successius governs del seu país, entre coalicions multicolor, ruptures, dimissions i conats d’abandonament, l’últim dels quals va ser el juliol de l’any passat, quan va anunciar la seva retirada i es va precipitar la convocatòria d’eleccions.

La jubilació política no ha arribat a consumar-se, ja que segueix en el càrrec en funcions. Va assistir a la victòria electoral de l’ultradretà Geert Wilders, que continua treballant en la formalització d’una coalició que no presidirà, per imperatiu dels seus socis potencials. Precisament ahir era la data que s’havien marcat Wilders i els seus aliats per presentar al complet el nou equip; la cimera de l’OTAN a Washington, del 9 a l’11 de juliol, serà l’escenari en què es formalitzarà el nomenament de Rutte. En teoria, tindrà encara tres mesos de transició fins al final del mandat de Stoltenberg.

Assossegat

Rutte tindrà per davant la tasca de coordinar una OTAN que ha complert 75 anys i que dels 12 membres fundadors ha passat a 32. Les últimes incorporacions, precipitades pel temor nòrdic de Rússia, han sigut Finlàndia i Suècia. L’Hongria de l’ultranacionalista Viktor Orbán, aliat europeu de Vladímir Putin, va ser el penúltim escull fins a aconseguir el vistiplau de tots els aliats. L’ultimíssim, la retirada de l’altre candidat, el president romanès Klaus Johannis, es va consumar un dia després que Orbán retirés les seves objeccions a Rutte.

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

Puja així un esglaó més en el seu perfil de supervivent. Després de guanyar amb el seu partit liberal, VVD, quatre eleccions nacionals, des del 2010, s’ha fet escoltar en el conjunt de la UE des de la seva posició de líder d’un país de pes demogràfic mitjà, però molta influència. Durant els anys més durs de l’austeritat a la zona euro es va conèixer amb el sobrenom de "Tefló" la llavors cancellera alemanya, Angela Merkel. Rutte el va heretar sota la pandèmia, al capdavant del grup dels anomenats països "frugals" –Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Àustria–, aferrats a l’austeritat malgrat els estralls causats per la covid.

Fins ara, els seus compatriotes l’han reconegut com un home assossegat, que acudeix a la seva oficina amb bicicleta. Com a cap de l’OTAN potser modificarà algun dels seus hàbits. De moment, pretén continuar fent classes de Ciències Socials en un institut de la Haia, on exerceix des de fa anys.