Els líders de la UE acorden el repartiment d’alts càrrecs

El debat final arrencava passades les deu de la nit, després de vuit hores de cimera en la qual van tenir com a convidat especial el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i en la qual van parlar de la guerra a Ucraïna, del Pròxim Orient, de seguretat i defensa i de l’agenda estratègica de prioritats per al pròxim lustre. Una discussió sense cap dels candidats presents a la sala i amb la liberal Kallas delegant el seu vot en el conservador finlandès, Petter Orpo. El president espanyol Pedro Sánchez, absent també en aquesta cimera, va delegar el seu vot en el seu homòleg alemany Olaf Scholz. Malgrat l’intent per sumar Meloni al pacte, finalment la primera ministra d’Itàlia s’ha abstingut en la votació d’Ursula von der Leyen, mentre que va votar en contra de Costa i Kallas. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, per la seva banda, va votar en contra de Von der Leyen, mentre que es va pronunciar a favor de Costa, i es va abstenir amb Kallas, segons van confirmar fonts diplomàtiques. Les restants 25 delegacions van votar a favor dels tres candidats.

Voluntat de consens

La cimera arrencava amb una declaració d’intencions del primer ministre de Polònia, Donald Tusk, sobre la voluntat de teixir un acord el més inclusiu i amb el consens més gran possible. "Vull deixar una cosa clara. Ningú respecta la primera ministra (Giorgia) Meloni i Itàlia més que jo. Crec que hi ha hagut un malentès perquè de vegades necessitem plataformes polítiques específiques per facilitar el procés, però la decisió final correspon a Meloni i a la resta de líders durant la cimera", deia en al·lusió a la protesta expressada 24 hores abans per la italiana davant el seu Parlament.

Tusk, negociador del Partit Popular Europeu juntament amb el grec Kyriakos Mitsotakis, justificava el pacte precuinat pel PPE, socialdemòcrates i liberals, que deixava fora del pacte els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) que presideix Meloni, en la necessitat de "facilitar" la decisió i preparar una posició comuna entre els líders. "No hi ha Europa sense Itàlia i no hi ha decisió sense la primera ministra Meloni. És obvi", va recordar el polonès, en un missatge tranquil·litzador cap a Roma per intentar sumar Meloni.

I el mateix l’alemany Olaf Scholz. "Hem facilitat la presa d’una decisió perquè el Consell Europeu i els estats membres també han de fer intel·ligentment un suggeriment que pugui comptar amb una majoria al Parlament", va afegir el canceller alemany, menys convençut com la resta de socialistes que fos necessari fer concessions a Meloni per incorporar-la a la majoria. "Així funciona la democràcia, la democràcia no tracta només de bloquejar sinó de qui volen treballar junts", etzibava el liberal belga, Alexander de Croo, en l’última cimera sota presidència semestral de la UE.

Fins ahir, a més d’Itàlia tampoc havien recolzat explícitament el pacte ni Hongria, ni la República Txeca ni Eslovàquia. "La inclusivitat és l’important […] Si fos per mèrits en l’elecció seria el PPE, els Socialistes i ECR, que és el tercer, però està Renew (liberals), cosa que és una evidència clara que és un acord partidista. És una vergonya", carregava a la seva arribada a la seu del Consell el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, criticant un pacte que no reflecteix segons la seva opinió el resultat de les eleccions del passat 9 de juny. "Els votants europeus han sigut enganyats. El PPE va formar una coalició de mentides amb l’esquerra i els liberals. ¡No donem suport a aquest vergonyós acord!", afegia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La República txeca, en canvi, anunciava el seu suport a l’acord. "Per a la República Txeca és crucial que la distribució respecti no només l’equilibri polític sinó també el geogràfic. Els noms proposats fins ara compleixen aquests criteris. A més, els conec a tots personalment, tenen una relació positiva amb la República Txeca i tinc molt bona experiència treballant amb ells", es pronunciava a la xarxa social X a punt d’iniciar el debat.

A més de confirmar la terna d’alts càrrecs els Vint-i-set també van aprovar agenda estratègica amb les prioritats polítiques per al pròxim lustre. El document, una espècie de full de ruta sobre els grans assumptes en els quals posar el focus els pròxims cinc anys, posa l’accent en la seguretat i la indústria de la defensa i la competitivitat.