Eleccions a França
Le Pen es lloa en la "prioritat nacional"
Bardella proposa un referèndum per eliminar el concepte d’igualtat en la Constitució
Una de les idees base del programa de Reagrupament Nacional, la de donar preferència als francesos sobre els immigrants, es filtra en una ciutadania indignada i assolada per la crisi.

Quan es passeja per qualsevol carrer de França és impossible no llegir en algun ajuntament, comissaria, escola o edifici institucional els valors de la República: Liberté, Egalité, Fraternité. Un mantra gravat a foc en qualsevol ciutadà que, des de fa uns anys, ha començat a trontollar amb l’auge de l’extrema dreta.
El 16 de març del 1962, Jean-Marie Le Pen, líder del Front Nacional, va enunciar un concepte per primera vegada que va pontificar: "Els francesos per al treball, per a l’allotjament, per a les ajudes socials: preferència nacional. Els francesos abans que els immigrants". Anys després, la seva filla, Marine Le Pen, líder del rebatejat partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional (RN), va començar a parar de "prioritat nacional".
Ara, el nou líder del partit, Jordan Bardella, ha fet d’aquest concepte la base del seu programa polític: "Els francesos són una prioritat i instaurarem en la Constitució la prioritat nacional". La idea ha anat filtrant-se en la societat francesa. El 71% dels ciutadans són favorables a "la prioritat nacional", i no només és cosa de RN, la mesura també està inclosa en el programa d’Els Republicans, la dreta tradicional francesa, des de fa anys.
La idea té poc a veure amb aquests valors de la República francesa tan presents en cada un dels seus carrers i façanes. "El problema de la immigració és l’expressió mateixa, (que es parli del) problema de la immigració. Ja ho vam veure el 1880. En la Tercera República es va produir la integració de les classes populars en el si de la nació. No era una societat mundial, era una societat nacional. Llavors és quan va néixer la recomposició d’ells i nosaltres, explica l’historiador Gérard Noiriel.
Ara, Bardella es marca l’objectiu de "buidar França d’immigrants". En els discursos populistes, la idea encaixa a la perfecció, però a la pràctica podria significar una hecatombe per a l’economia francesa. Actualment, 340.000 agents públics són immigrants nacionalitzats. La sanitat compta amb 16.345 metges estrangers, però no són suficients. En l’agricultura, sector clau en l’economia francesa, el 30% dels treballadors són immigrants, igual com en l’hostaleria, en què el percentatge ronda el 25%.
Immigrants culpables
La por de l’immigrant també és un factor dins del discurs de la prioritat nacional, però només el 16% dels delictes greus a França són comesos per estrangers, i només el 23,6% de la població reclusa és estrangera.
Notícies relacionades"El perill per a la democràcia és explotar el discurs que considera que tots els problemes venen de la immigració, llavors aquí és quan es posa en perill els principis de la República", detalla Noiriel.
El principi d’igualtat està blindat per la Constitució, però en les lleis franceses ja hi ha una "prioritat nacional indirecta". Per rebre prestacions socials es necessita la residència francesa, però segons l’advocada de Dret Constitucional Anne-Charlene Bezzina, "aplicar de manera general una preferència nacional per a tot no entra a la Constitució". D’aquí ve que RN inclogui en el seu programa per a les eleccions celebrar un referèndum per canviar la Carta Magna i modificar aquest concepte d’igualtat.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- FUTBOL Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Glossa sense embuts del perfil més rebel de Bergoglio
- Final d’un pontificat La Sagrada Família convidarà el nou papa amb motiu del centenari de Gaudí
- Final d’un pontificat El pontífex que volia "una Església amb olor d’ovella"
- Un passat argentí sota la dictadura
- Dirigents de tot el món expressen el seu condol per la pèrdua