Agenda Estratègica sense finançament a la UE

Els Vint-i-set, a més de pactar el repartiment de càrrecs clau de la Unió Europea (UE), en la cimera de Brussel·les conclosa divendres a la matinada van aprovar l’Agenda Estratègica 2024-2029 per reforçar la defensa europea, reparar les debilitats tecnològiques i industrials, completar la transició energètica i climàtica i mantenir la cohesió social. Però el document no concreta com es finançaran aquests ambiciosos objectius més enllà de les habituals frases de "mobilitzar la inversió privada i pública" i d’esperar resultats miraculosos si es completa l’endarrerida unió de mercats de capitals. Les referències a "invertir molt més" xoquen a més amb les noves normes pressupostàries que s’han autoimposat la UE i els seus 27 estats membres per retallar el dèficit i el deute públic.

La Comissió Europea va obrir el 19 de juny passat un expedient sancionador per dèficit públic excessiu a França, Bèlgica, Polònia, Hongria, Eslovàquia i Malta. El Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu informe sobre la zona euro del 20 de juny també va assenyalar que les noves regles fiscals de la UE exigiran "ajustos pressupostaris significatius" en un entorn de feble creixement i "insuficient inversió pública i privada". L’FMI va destacar que la UE corre el risc de quedar encara més endarrerida respecte als EUA i la Xina.

Batalla pel poder a la UE

El reforç militar i de la indústria de defensa figura com un element molt destacat de l’Agenda Estratègica 2024-2029 de la UE, a causa de la prolongació de la guerra a Ucraïna i la imprevisibilitat dels EUA després de la possible victòria de Trump en les presidencials del novembre, ja que es distingeix per la seva hostilitat envers la UE.

Durant la cimera, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va afirmar que la UE necessita invertir 500.000 milions en defensa durant els pròxims deu anys i que en funció del nivell de la despesa militar prevista dels Vint-i-set faltaran per cobrir 400.000 milions d’euros. L’acord de seguretat amb Ucraïna subscrit per la UE durant la cimera, amb els compromisos europeus de suport militar, financer i de reconstrucció a llarg termini, augmentaran encara més la despesa. Polònia i els països bàltics van demanar a més en la cimera que la UE financi la construcció d’un escut antiaeri que blindi la frontera oriental europea.

El suggeriment d’emissió de deute comú europeu per finançar la defensa col·lectiva de la UE va ser rebutjat amb fermesa pel canceller alemany, Olaf Scholz, amb el suport d’Àustria i els Països Baixos. Els Vint-i-set finalment van acordar en la cimera que la Comissió Europea i el responsable de la política exterior presentin "opcions de finançament públic i privat" per reforçar la base industrial i tecnològica de la defensa i resoldre les actuals "carències en matèria de capacitats essencials". El Consell Europeu debatrà més endavant aquestes propostes.

Notícies relacionades

Orbán s’unirà als ultres d’Àustria i de Txèquia en un sol grup

Armènia es gira cap a Occident

Els Vint-i-set també van remarcar a l’Agenda Estratègica el seu compromís de completar la transició energètica i climàtica de manera "justa i equitativa" i reparar els retards industrials i tecnològics de la UE respecte a les altres grans potències econòmiques. Però aquí, una vegada més, el problema del seu finançament s’esquiva amb la menció que requerirà una elevada inversió col·lectiva que "mobilitzi finançament tant públic com privat" i el suport del Banc Europeu d’Inversions. En matèria de transició energètica, el dèficit d’inversió anual de la UE és de 407.000 milions anuals, segons l’últim informe de l’Institute for Climate Economics. La Comissió Europea també estima que la UE necessita invertir 125.000 milions anuals addicionals per recuperar el seu retard tecnològic i digital.

Després de l’elevat malestar social que han reflectit les recents eleccions europees, sorprèn l’escàs espai dedicat a les qüestions socials a l’Agenda Estratègica adoptada en la cimera i la seva vaguetat. La bomba de rellotgeria que representa l’explosiu problema social de l’accés a la vivenda en la majoria dels països de la UE ni tan sols s’esmenta.