El cobejat vot francès a Catalunya

Un sentiment de dilema històric es palpa entre els integrants de la comunitat francesa de Catalunya. Com els seus compatriotes i altres expatriats en diferents països del món, estan cridats a les urnes per escollir aquest diumenge i el següent el seu representant en l’Assemblea Nacional en unes eleccions que podrien donar un tomb al tauler polític de l’hexàgon i col·locar per primera vegada l’extrema dreta al capdavant del Govern.

Els francesos residents a Espanya comparteixen diputat amb els de Portugal, Andorra i Mònaco, la cinquena de les 11 circumscripcions a l’estranger, que s’afegeixen a les 539 de la França metropolitana i les 27 dels territoris d’ultramar.

Vot en clau nacional

En la lluita per la cinquena circumscripció es presenten aquest any 13 candidats, però el joc és entre tres:

Stéphane Vojetta, actual diputat i independent;

Maxime da Silva, del Nou Front Popular que engloba socialistes, La França Insumisa (LFI), ecologistes i comunistes,

i Johana Maurel, de Reagrupament Nacional (RN).

El sentiment d’estar vivint una elecció transcendental es combina en alguns casos amb la perplexitat que va causar la decisió de Macron d’avançar els comicis després del dur revés sofert en les europees del 9 de juny. "Era el moment de fer alguna cosa, però va ser molt precipitat. Tothom esperava que les eleccions fossin a la tardor, quan s’havia d’aprovar el pressupost. Per a mi i per a moltes persones del meu entorn és una provocació, un caprici, un disbarat polític", explica Guillaume Horn, historiador de 34 anys que fa 7 anys que viu a Barcelona. Horn considera que el president francès es va inspirar en Pedro Sánchez: "Però compte, Sánchez té el PSOE, un partit fort; Macron, no".

Alexandre Tagger (3 anys a Madrid i des de fa 9, a Barcelona) no descarta que l’avanç fos premeditat per Macron per "no donar gaire temps als partits a organitzar-se". "Després de dos anys quasi ingovernables per la falta de majoria en l’Assemblea i l’estratègia del caos de La França Insubmisa, i els resultats catastròfics de les europees, Macron sabia que en la votació del pressupost al setembre l’oposició tombaria el Govern amb una moció de censura", afegeix Tagger, un director financer de 52 anys .

La funció del diputat de la cinquena circumscripció està enfocada principalment a vetllar pels drets dels francesos que resideixen en aquests quatre països: agilitzar tràmits burocràtics, facilitar l’accés a l’educació francòfona dels fills dels expatriats, assumptes d’impostos, cobrament de la pensió... "Són temes més administratius que polítics", assenyala Vojetta. Però, en aquestes eleccions, aquestes preocupacions han passat a un segon pla. "La gent que ve a les reunions està molt més interessada a parlar de la situació política a França. Hi ha molta inquietud i notem més mobilització", afegeix el diputat, que va arribar a l’escó en substitució de Samantha Cazebonne l’octubre del 2021, quan va ser elegida senadora per La República en Marxa. Sis mesos més tard, en les legislatives del 2022, el partit de Macron va decidir que el seu candidat seria Manuel Valls, de manera que va apartar Vojetta, que, malgrat el revés, va decidir presentar-se sense sigles i va guanyar.

Segons Vojetta, hi ha "por dels dos extrems", amb referència a l’extrema dreta de Marine Le Pen i a l’extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon, i advoca per una "coalició republicana" que aglutini el centredreta i el centreesquerra. "És la nostra última oportunitat de fer el que mai hem fet a França", afegeix el diputat, que es veu guanyador una altra vegada.

Notícies relacionades

Orbán s’unirà als ultres d’Àustria i de Txèquia en un sol grup

Armènia es gira cap a Occident

Da Silva, que viu a Rouen (Normandia) i ha sigut aspirant en diverses eleccions sense haver aconseguit cap victòria, es planteja aquestes eleccions com un revulsiu i demana als votants disgustats amb Macron que no ho expressin amb un vot de càstig que premiï el lepenisme. En tot cas, confia que hi haurà un "aixecament popular per impedir que l’extrema dreta governi el país", i davant la pregunta de si entreveu un acord del macronisme amb el Nou Front Popular el 8 de juliol, respon, contundent: "Cada vegada que l’extrema dreta s’interposi al nostre camí, assumirem la responsabilitat d’impedir que arribin al poder".

Per la seva banda, Johana Maurel, consellera de la Regió d’Occitània, considera que, amb els seus vots, els francesos van expressar que ja no confien més en el Govern de Macron, a qui acusa de governar de manera autoritària.