La inèdita opció de canviar de candidat

La debacle de Joe Biden en el debat amb Donald Trump va fer que esclatés en públic i de forma massiva una idea que durant mesos semblava gairebé tabú plantejar en el Partit Demòcrata o en cercles mediàtics, acadèmics i socials pròxims a la formació o simplement contraris a Trump: que el mandatari, de 81 anys, no sigui el candidat. En mode d’emergència de contenció de danys, l’aparell es va posar a treballar ahir per mirar de frenar tot aquest clamor.

Els esforços, en qualsevol cas, no tenen garanties de resoldre la qüestió. Les veus que demanen a Biden que abandoni són nombroses. I és important entendre com haurien de funcionar les coses perquè sigui una altra persona la que mesuri les forces contra Trump al novembre.

¿Es pot reemplaçar Biden?

Sí, però és pràcticament impossible fer-ho si ell no decideix voluntàriament retirar-se primer. I el president va deixar clar ahir que pretén seguir. En públic, a més, no hi ha senyals que l’hagin d’animar a abandonar la gent que podrien tenir certa influència en aquesta decisió, especialment la seva dona, Jill Biden, o l’expresident Barack Obama.

El Comitè Nacional Demòcrata podria fer un canvi de regles abans de la convenció de la formació, que se celebra a Chicago a l’agost, però ningú no s’aventura a dir que anirà contra la seva voluntat si decideix seguir un òrgan la composició actual del qual està clarament influïda per Biden mateix. Tampoc no és d’esperar una rebel·lió dels delegats que acudeixen a aquest conclave i formalitzen la selecció del seu nomenament (uns quatre mil, dels quals Biden n’ha guanyat en primàries el 95%). Perquè les regles diuen que han de votar de manera que "en consciència reflecteixi els sentiments dels que els van elegir".

¿Què passaria si es retirés abans de la convenció?

No hi ha un mecanisme formal per reemplaçar Biden i, com que no hi ha temps de fer noves primàries, s’aniria a una convenció oberta, en què previsiblement diversos candidats intentarien aconseguir la nominació.

Perquè el seu nom sigui si més no considerat, aquests aspirants necessiten que almenys 300 delegats donin suport a la seva candidatura. Biden podria recolzar un potencial successor, mirant de posar el seu pes rere aquesta figura, però la seva selecció no seria vinculant per als delegats.

Si en una primera ronda de votació cap aspirant no aconsegueix la nominació, entrarien en les següents rondes de vot 700 superdelegats, que són membres de l’aparell del partit i no estan vinculats pel que van decidir els votants de primàries.

¿I si es retirés o quedés incapacitat després de la convenció?

Les regles llavors permeten al Comitè Nacional Demòcrata (480) nomenar un reemplaçament. Jamie Harrison, l’actual president de l’òrgan, mantindria una reunió amb els líders demòcrates al Congrés i l’Associació de governadors. El que decidissin es presentaria als 483 membres del Comitè perquè finalment ho ratifiquessin.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

¿Qui podria ser el seu relleu?

La llista l’encapçala, si més no sobre el paper, Kamala Harris. La vicepresidenta és qui ascendiria a la presidència en cas que a Biden li passés alguna cosa abans de la convenció, però ni en aquest cas seria automàticament la nominada. Harris arrossega baixos índexs d’aprovació i no surt ben parada en sondejos d’un potencial duel amb Trump. Tampoc no guanyen als republicans en aquests hipotètics encreuaments els altres tres noms més destacats de les travesses d’altres possibles candidats, tots governadors: Gavin Newsom, Gretchen Whitmer i J. B. Pritzker.