La carrera a la Casa Blanca

El Suprem dels Estats Units suavitza els càrrecs per l’assalt al Capitoli

L’alt tribunal rebutja que es pugui imputar l’obstrucció d’un procés oficial, que comporta penes de fins a 20 anys de presó 

La decisió podria afectar centenars de sentències i beneficiar Trump

El Suprem decideix dilluns si el líder republicà tenia immunitat absoluta com a president

El Suprem dels Estats Units suavitza els càrrecs per l’assalt al Capitoli
3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Molts casos judicials per l’assalt al Capitoli van patir ahir un sotrac des del Tribunal Suprem, que ha pres una decisió favorable a centenars d’imputats i condemnats i, potser, per al més notable protagonista d’aquella jornada: Donald Trump.

Sis dels magistrats (cinc conservadors i una progressista) van determinar que el Departament de Justícia va imputar de manera inapropiada centenars dels assaltants a l’utilitzar, indegudament segons la seva opinió, un càrrec d’obstrucció d’un procediment oficial (en aquell cas la certificació de la victòria de Joe Biden) que comporta penes de fins a 20 anys de presó. Segons la majoria, l’estatut que regula aquesta obstrucció només es pot aplicar quan es destrueixen o alteren proves físiques en un procés oficial.

La resolució sobre Fischer contra els EUA s’ha originat pel cas de Joseph Fischer el 2021, policia fora de servei de Pennsilvània que va participar en l’assalt i que va ser imputat amb aquest càrrec i sis més de diferents. I la cort insta tribunals inferiors a decidir si poden mantenir la imputació de l’agent atesa la seva decisió que no és aplicable l’estatut d’obstrucció. Més enllà d’aquest cas individual, la resolució té el potencial d’afectar les condemnes i sentències de 52 assaltants que ja han sigut condemnats únicament per aquest delicte (27 dels quals ja són a la presó), així com 110 més que esperen judici o sentència.

Tot i que la decisió no afectarà gairebé el 80% dels 1.400 encausats per l’atac (perquè van enfrontar majoritàriament càrrecs o condemnes per assalt o resistència a agents de l’ordre o per entrar il·legalment en propietat federal) pot tenir un beneficiat molt significatiu: Trump.

Manipulació documental

L’expresident i candidat republicà té oberta a Washington DC una de les seves quatre causes penals pels seus intents de revertir els resultats del 2020. Dos dels quatre càrrecs que enfronta en aquest cas plantejat pel fiscal especial Jack Smith estan vinculats al mateix estatut d’obstrucció en el centre de la decisió del Suprem i ara Trump podria intentar que es desestimin. El seu desavantatge és que, en el seu cas, ell està acusat en una trama per subvertir el resultat legítim de les eleccions que no es limita als actes del 6 de gener. Aquesta trama sí que inclou la manipulació de documents a l’intentar enviar certificacions de "falsos electors".

Fins i tot si Trump no aconsegueix treure avantatge personal judicial de la decisió d’ahir del Suprem, la va celebrar com una victòria. Ja criminal convicte en el cas de Nova York originat en els pagaments per silenciar Stormy Daniels i amb casos penals també pendents a Geòrgia per l’intent de tupinada en aquest estat i a Florida pel maneig irregular de documents classificats, el republicà alimenta amb la resolució la seva versió edulcorada del que va passar aquell 6 de gener, quan una turba arengada per ell i moguda per les seves denúncies infundades sobre un inexistent frau electoral va assaltar el Capitoli.

Notícies relacionades

Trump des de fa temps intenta assegurar que el que va passar no va ser un assalt a la democràcia. Ha insinuat que, en cas de tornar a la Casa Blanca, possiblement perdonaria alguns dels condemnats (tot i que de vegades ha matisat que ho estudiaria "cas per cas"). I el mateix dijous, en el seu debat contra Biden, insistia a parlar d’una protesta sobretot "pacífica i patriota" i de minimitzar el seu propi paper en el que va passar. El Suprem pot donar una altra alegria a Trump. Dilluns la cort anunciarà la seva decisió en el cas plantejat per l’expresident i candidat en qui al·lega que té immunitat pràcticament absoluta per tots els seus actes mentre ocupava el Despatx Oval.

Tot i que en la vista sobre aquest cas els magistrats es van mostrar escèptics davant aquesta idea d’immunitat total, també van donar indicacions que podrien tornar a instàncies judicials inferiors la qüestió de dirimir quins actes pels quals està imputat en les causes penals pendents els va fer en qualitat de president i quins com a individu. Una resolució així garantiria una prolongació de la qüestió als tribunals, fent pràcticament inviable que Trump tornés a seure al banc dels acusats a Washington, Geòrgia o Florida abans de les eleccions del 5 de novembre.