Un empat tècnic porta l’Iran a una segona volta de les presidencials

L’Iran haurà de celebrar una segona volta en les eleccions presidencials a causa de l’empat tècnic produït divendres entre els dos favorits a dirigir el país. La segona votació serà el divendres 5 de juliol i s’hi presentaran el considerat moderat Masoud Pezeshkian i el radical i ultraconservador Saeed Jalili.

Pezeshkian ha sigut el guanyador aquest divendres amb més de 10 milions de vots, mentre que Jalili se n’ha quedat amb nou. No obstant, el favorit és Jalili: el tercer en discòrdia en els comicis, el també ultraconservador Mohammad Bagher Ghalibaf, ha aconseguit més de tres milions de vots i s’espera que la majoria d’aquests sufragis vagin a Jalili.

N’hi ha més: durant la campanya electoral, el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, ha mostrat el seu suport –discret– a Jalili, assessor directe del líder suprem, i ha criticat Pezeshkian sense citar-lo. Aquest moderat, parlamentari desconegut a l’Iran fins fa unes setmanes, advoca per crear una República Islàmica més amable, però apostant per mantenir el sistema establert.

De fet, durant la campanya electoral s’ha mostrat disposat a ser tolerant amb les dones iranianes que porten el vel islàmic "de manera incorrecta", que actualment són perseguides i castigades per la policia de la moral. Aquest cos policial ha endurit severament les penes a totes aquestes dones des de l’assassinat el 2022 de la jove Mahsa Amini, morta en mans de la policia de la moral a la comissaria precisament per portar el hijab "mal posat".

Derrota per al poder

Aquestes eleccions són una derrota per a les esferes de poder a Teheran. A l’Iran, la participació electoral és considerada per les autoritats com un sondeig sobre la popularitat del sistema de la República Islàmica, i la tendència és clarament negativa.

El 2021, Ebrahim Raisi, l’anterior president, mort al maig en un accident d’helicòpter, va ser elegit amb un 48% dels vots, xifra que va suposar el rècord negatiu en participació en tota la història iraniana des de 1979, any de la revolució islàmica al país persa.

Al març d’aquest any, abans que tingués lloc la mort de Raisi, l’Iran va celebrar també eleccions parlamentàries. Un altre rècord negatiu: 41% de participació. En els comicis d’aquest divendres la xifra s’ha tornat a trencar, ja que la participació s’ha quedat en el 40%. L’oposició havia demanat boicotejar aquestes eleccions davant la greu crisi econòmica que pateix l’Iran i per l’enorme repressió de l’oposició.

Malgrat el boicot, el candidat favorit per ser nou president, Jalili, no ha guanyat en la primera ronda. "Pensava que, si no anava a votar, llavors gent veritablement indesitjable podia aconseguir més poder encara, així que finalment vaig decidir votar per Pezeshkian. No em sembla un bon candidat ni li tinc gaire apreci però, ateses les circumstàncies, sembla la millor opció", ha dit un jove iranià, l’Amir, a la televisió qatariana Al Jazeera.

Notícies relacionades

Orbán s’unirà als ultres d’Àustria i de Txèquia en un sol grup

Armènia es gira cap a Occident

Ara Jalili i Pezeshkian tindran una altra setmana per convèncer els seus votants, una situació gairebé inaudita a l’Iran: aquesta serà la segona vegada –la primera i única va ser el 2005– que el país persa va a una segona volta en eleccions presidencials.

Pezeshkian, cirurgià de professió de 69 anys i antic ministre de Sanitat en el govern del moderat Mohammad Khatami –president entre 1997 i 2005–, té la tasca de convèncer l’abstenció de votar en aquesta segona volta. Una elevada participació el beneficiaria.