França elegeix el seu Parlament amb la ultradreta a la porta del poder

França va celebrar ahir la jornada de reflexió abans de la primera volta de les eleccions legislatives avançades, que tindrà lloc avui i en què estan cridats a les urnes prop de 49 milions de ciutadans. No hi ha cap sondeig que no doni la victòria a l’extrema dreta, i fins ara totes les enquestes coincidien, tot i que, a tan sols unes hores dels comicis, comencen a sorgir disparitats sobre per quant guanyarà Marine Le Pen.

Fins ara, els sondejos concedien a Reagrupament Nacional una majoria relativa, però des de divendres passat, n’hi ha alguns, com per exemple Elabe, que ja comencen a parlar d’una possible majoria absoluta de l’extrema dreta juntament amb l’aliança d’Els Republicans, la dreta tradicional francesa. En aquest sentit, Reagrupament Nacional obtindria entre 220 i 260 escons, mentre que els seus aliats, Els Republicans d’Éric Ciotti, en tindrien entre 20 i 35. Suficients, en l’estimació més alta, per arribar als 289 diputats necessaris per obtenir la majoria absoluta.

¿Majoria relativa?

Tot i que aquesta opció comença a sonar amb força, l’Elisi manté l’esperança que l’extrema dreta es quedi únicament una majoria relativa. En aquest cas, i com ja va prometre el líder ultradretà, Jordan Bardella, no es presentaria com a candidat a primer ministre. Tot i així, Emmanuel Macron es convertiria en el tercer president de la República a governar sota una cohabitació. Ja ho va haver de fer Jacques Chirac entre 1997 i el 2002, quan es va veure obligat a cohabitar amb Lionel Jospin, primer ministre socialista, després de convocar eleccions legislatives avançades. Una jugada que, com la del macronisme, també li va sortir malament.

En el cas de François Mitterrand, el president va haver de governar dues vegades sota aquest sistema: entre el 1986 i el 1988 amb Jacques Chirac com a primer ministre, i entre el 93 i el 95 amb Edouard Balladur.

Tot i així, ara ens trobaríem davant un moment històric, ja que seria la primera vegada que l’extrema dreta arriba al Govern francès mitjançant el vot de la ciutadania, i segons els experts, la pujada de la ultradreta i la possible cohabitació, complicaria encara més les coses a Macron, que s’enfrontaria a un bloqueig parlamentari, més accentuat que fins ara, per aprovar lleis i pressupostos.

Després de la debacle macronista en les eleccions europees del 9 de juny i la posterior convocatòria d’eleccions legislatives avançades, l’esquerra va mostrar ràpidament la seva capacitat per unir-se en el Nou Front Popular, malgrat les diferències internes, amb l’objectiu de fer barrera a l’extrema dreta.

Esquerdes a l’esquerra

A mesura que han anat passant les setmanes i que la primera volta s’acostava, les esquerdes s’han anat accentuant amb desacords que porten el nom de La França Insubmisa. La figura del seu líder, Jean-Luc Melénchon, genera certes molèsties i divisions internes, i malgrat que ha mostrat la seva voluntat de ser primer ministre, aquesta decisió no convenç a les files de la unió de les esquerres.

L’estratègia socialista dins el Nou Front Popular sobre apostar per la figura de l’expresident François Hollande, per consolidar una base de votants, sembla que no ha generat tant atractiucom s’esperava. Amb tot, el Nou Front Popular es posiciona com a segona força amb més intenció de vot, per darrere de l’extrema dreta, i com l’única que pot combatre el lepenisme.

Una responsabilitat que cau sobre les espatlles de l’esquerra, que de moment, no ha presentat el seu possible candidat a primer ministre, en cas que aconsegueixin una victòria i hagin de governar en cohabitació amb Emmanuel Macron.

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA concedeix immunitat a Trump pels actes com a president

Biden s’enroca amb el suport de la seva família i desatén el clamor per retirar-se

Els últims sondejos auguren una participació gairebé històrica per a unes legislatives amb un 63%, 15,5 punts per sobre que en les anteriors eleccions legislatives del 2022. El vot jove i el vot de la França rural han sigut clau durant tota aquesta campanya, en què l’extrema dreta ha sabut aconseguir el seu vot amb un líder jove i amb una gran habilitat per acostar la política a les noves generacions, i l’experiència de Marine Le Pen, coneixedora del sentiment d’abandonament a les zones rurals. En les passades eleccions europees, Reagrupament Nacional va liderar les llistes del 93% del territori francès.

Fins divendres a la tarda, abans d’arrencar la jornada de reflexió, els sondejos donaven una victòria a Reagrupament Nacional amb un 36%, seguit del Nou Front Popular amb un 28-29%, i la majoria presidencial amb un 19,5-21%. Per primer cop, els sondejos donen la possibilitat al macronisme de passar a la segona volta, i tot i que el sentiment de fi de l’era de l’actual cap de l’Estat des de fa setmanes s’ha instaurat als carrers del país, alguns encara tenen esperança: "Encara tinc esperances que el Nou Front Popular faci una de remuntada històrica, com el Barça, ja saps", explica entre rialles un parisenc de Saint Ouen.