Israel s’enfronta al Líban als fracassos militars del seu passat

Els múltiples conflictes del Pròxim Orient rarament poden escapar de la seva pròpia història. Tret de la pau entre alguns dels seus principals actors, tot s’ha intentat abans i ha aportat, en el millor dels casos, solucions temporals que no han resolt les arrels del problema. Aquest és el dilema que torna a afrontar Israel a la seva frontera amb el Líban, on deslliura una guerra de baixa intensitat amb la milícia libanesa de Hezbol·là des del 8 d’octubre, quan aquesta última va decidir obrir un front al nord "en solidaritat" amb els seus aliats palestins de Gaza. L’Estat jueu està obligat a pacificar la frontera per permetre la tornada dels desplaçats israelians a les seves llars al nord. Un pla que passa per allunyar les milícies rivals de la seva frontera creant-hi una "zona de seguretat", una idea que fa gairebé mig segle que persegueix sense gaire èxit.

La probabilitat d’una guerra total entre els dos contendents creix amb el pas de les setmanes. El primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar fa uns dies que la "fase d’intensos combats" contra Hamàs a Gaza "està a punt d’acabar-se", cosa que permetrà als seus militars alliberar part dels seus efectius al sud per traslladar-los a la frontera nord. El temps corre en contra seu. Netanyahu va prometre als 65.000 desplaçats del nord d’Israel que podrien tornar a casa seva abans que comenci el curs escolar al setembre. Però els esforços diplomàtics que lideren els EUA i França per a una solució negociada no estan donant fruits. Israel exigeix que Hezbol·là retiri les seves forces dels voltants de la frontera, però la milícia xiïta insisteix que no acceptarà un acord fins que hi hagi un alto el foc a Gaza.

"L’Exèrcit israelià vol destruir el poder militar de Hezbol·là o, almenys, les seves unitats militars al sud del Líban per restablir la dissuasió i tornar la calma a la frontera", explica el politòleg israelià de la Universitat de Bar Ilan Menahem Klein, assessor als processos de pau de principis dels 2000. "Hi ha grups de pressió a l’establishment, l’Exèrcit i els desplaçats de la societat civil que estan empenyent Netanyahu perquè vagi a la guerra", afegeix aquest diari. En vista dels riscos, ningú vol un conflicte a gran escala, però alguns ho creuen inevitable.

Reinstaurar la seguretat

Degradar les capacitats militars de la milícia proiraniana, que compta amb un arsenal molt superior al de Hamàs de 150.000 míssils balístics, coets i drons, només li serviria a Israel per comprar temps. No n’hi hauria prou per arribar a l’objectiu estratègic dels seus dirigents i expressat al desembre pel ministre de Defensa, Yoav Gallant. "La nostra pretensió és reinstaurar la seguretat per als residents (del nord) mitjançant un acord internacional que empenyi Hezbol·là més enllà del riu Litani, d’acord amb la resolució 1.701 de l’ONU", va assenyalar.

El petit riu Litani delimita el sud del Líban, una regió de valls agrícoles i muntanyes escarpades. Amb una població majoritàriament xiïta, avui és un dels bastions de Hezbol·là al costat de la vall de la Beka, a l’est del país, i algunes zones de Beirut. Del sud emanen el gruix dels seus atacs, com ho van fer fins als anys 80 els atacs de les milícies palestines establertes al Líban. Des d’aleshores Israel ha mirat de netejar la zona per crear una franja de seguretat, però no ha aconseguit més que pedaços passatgers.

El 1978 ho va intentar per primer cop amb l’Operació Litani, iniciada per una incursió de militants palestins travessessin la frontera i massacressin 38 civils israelians després de segrestar un autobús. Per mirar de preservar el nou statu quo la diplomàcia internacional va crear la Força d’Interposició de les Nacions Unides al Líban (FINUL), però no va funcionar.

Israel va tornar a envair el Líban el 1982 per expulsar l’OAP del país, fe que va complicar una mica més la brutal Guerra Civil libanesa (1975-1990). Tres anys després va retirar les seves tropes al sud del Litani, on va establir una "zona de seguretat" controlada amb l’ajuda dels seus aliats cristians. Així van començar els seus 15 anys d’ocupació de la regió, una època sense glòria que es va tancar amb la "humiliant retirada" ordenada per Ehud Barak l’any 2000 després d’anys de fustigació i baixes provocades per Hezbol·là.

Sense solucions fàcils

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA concedeix immunitat a Trump pels actes com a president

Biden s’enroca amb el suport de la seva família i desatén el clamor per retirar-se

I així fins als 34 dies de guerra el 2006, tancada en taules, malgrat la massiva destrucció sobre el Líban. Al final la resolució 1.701 de l’ONU va dictar que la retirada israeliana havia d’anar acompanyada de la desmilitarització del sud del Líban, on només podrien operar la FINUL i l’Exèrcit libanès. En paral·lel, va ordenar el desarmament de Hezbol·là. A la fi, ningú ho va complir.

No hi ha solucions fàcils al greuge, com demostra la història. Israel ha amenaçat de "tornar el Líban a l’edat de pedra" si una guerra a gran escala acaba prenent forma. I en paral·lel, segons el Financial Times, estaria mirant de crear una zona de ningú al sud del Líban amb fets consumats. "Els bombardejos gairebé diaris, els atacs amb artilleria i amb químics incendiaris de fòsfor blanc han deixat una bona part dels cinc quilòmetres al nord de la Línia Blava inhabitables", afirma el diari. Per a Hezbol·là tampoc hi ha sortides sense riscos. "Si accepta un acord de retirada de la frontera, patirà una gran pressió dels sectors libanesos que fa anys que reclamen el seu desarmament", diu el politòleg Hilal Khashan, de la Universitat Americana de Beirut.