El món rural s’inclina per Le Pen

Quan es recorre el seu carrer principal, rue d’Houdan, que baixa des de l’estació de tren fins a l’església, les antigues maisons particuliers s’entremesclen amb desenes de locals de menjar halal i barberies.

Mantes-la-Ville, un poble d’uns 20.000 habitants, es troba a una hora de París i, a diferència de la capital francesa, els cartells electorals de l’extrema dreta per a les pròximes legislatives estan intactes, prova que en aquesta comuna governa des de fa deu anys Reagrupament Nacional. El 2014, Cyril Nauth, un jove de 32 anys professor d’Història i Geografia, va aconseguir l’alcaldia de Mantes-la-Ville, imposant-se als socialistes amb el 33,27% dels vots. Una victòria històrica que el va convertir en el primer alcalde de l’extrema dreta a la regió parisenca d’Ile-de-France.

Deu anys de govern, en què Nauth ha fet de la seguretat la principal batalla, duplicant el nombre de policies municipals i càmeres de videovigilància al carrer, però també millorant el poder adquisitiu dels ciutadans, reduint el deute de l’ajuntament un 16% sense apujar els impostos als veïns. Tot i que les seves mesures estrictes contra la immigració han causat polèmica més d’una vegada.

"Sabem que a l’alcalde, a Reagrupament Nacional, no li agraden els musulmans", explica el Mohammad. "Poques coses han canviat", afegeix el seu company. A Mantes-la-Ville costa trobar algú que vulgui parlar del tema, especialment entre la comunitat musulmana, que representa un terç de la seva població. L’arribada de l’extrema dreta el 2014 va suscitar certa preocupació que amb els anys no ha desaparegut per a alguns, però per a la Hadiya, fornera a Mantes-la-Ville, tot continua igual: "No m’agrada parlar d’aquests temes. Aquí tots vivim bé, tranquils, en comunitat. No he notat gran canvi a excepció del que diu la tele".

Durant la Revolució Industrial, Mantes-la-Ville va experimentar un creixement significatiu a causa de la proximitat de París i l’expansió de les indústries locals, però amb el temps les fàbriques han anat tancant i la comuna s’ha convertit en un poble dormitori, sense gairebé comerços i cada vegada amb més immigració. Un nínxol potencial de votants per a les polítiques de l’extrema dreta.

Sentiment d’abandonament

Notícies relacionades

Les borses pugen alleujades per la poca contundència del triomf ultra

Brussel·les emmudeix amb la victòria de Le Pen i espera a la segona volta

El sentiment d’abandonament i desil·lusió amb els partits polítics tradicionals ha crescut exponencialment entre els votants rurals. A les últimes presidencials del 2022, el 51% dels votants residents en pobles amb menys de 1.000 habitants van recolzar el partit ultra de Le Pen.

El poder adquisitiu, la seguretat i la immigració són alguns dels temes que més inquieten els ciutadans francesos, però a les àrees rurals la pèrdua de "la identitat francesa" se situa al capdavant del rànquing de les inquietuds. Curiosament, allà és on més mà d’obra es necessita per treballar al camp en vista de la falta de personal francès, però alhora també són les zones que més voten forces amb polítiques antiimmigratòries. Segons un estudi de la Comissió Nacional Consultiva de Drets de l’Home, el 56% dels francesos creuen que a França "hi ha massa immigrants".