Armènia es gira cap a Occident

A fora, milers de persones clamaven i lluitaven contra ell i el seu Govern. Al mig, els policies i els militars custodiaven el Parlament d’Armènia i al mateix temps disparaven contra els manifestants bales de goma, gas pebre i granades encegadores. A dins, el primer ministre, Nikol Pashinyan, parlava als diputats.

La tensió es notava en les seves paraules. "Els culpables que Armènia com a país estigui en perill són aquells que, abans que nosaltres, van formar una aliança fantasma [amb l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC)], els membres de la qual no només no ens van defensar davant una agressió militar, com demana el tractat, sinó que van ajudar l’Azerbaidjan a planejar una guerra contra nosaltres", va dir la setmana passada Pashinyan al Parlament, alt i clar.

L’OTSC és una aliança militar liderada per Rússia que inclou, a més de Moscou i Yerevan, també Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizstan i el Tadjikistan. Aquesta organització vol ser una mena de contrapès rus a l’OTAN.

"Llavors, ¡surt de l’OTSC!", va cridar Pashinyan a un membre de l’oposició, que en les últimes setmanes s’ha mobilitzat al voltant un moviment de protesta contra el primer ministre, a qui l’oposició nacionalista armènia –pròxima a Rússia– acusa de ser massa tebi amb l’Azerbaidjan després de la derrota militar al Karabakh el setembre del 2023.

"És clar que abandonarem el tractat. ¿Intentes infondre’m por?", va respondre el primer ministre al diputat opositor. "Ja està decidit [sortir de l’OTSC]. L’únic que falta per saber és quan ho farem", va seguir Pashinyan.

Així, el Govern armeni està liderant un canvi de rumb total del petit país caucàsic: abans de la segona guerra del Karabakh, que va començar l’any 2020, Armènia depenia econòmicament, políticament i militarment de Moscou: Yerevan n’era tan dependent que les fronteres armènies amb Turquia, l’Azerbaidjan, Geòrgia i l’Iran estaven custodiades per policies russos.

Tot ha canviat

Però, després de la guerra, tot ha canviat: els policies russos han marxat, Armènia realitza maniobres militars amb els EUA i França i vol obrir-se al mercat econòmic turc. La majoria del nou armament armeni ja no ve de Moscou, sinó de París. I més encara: el novembre del 2023 Armènia va firmar i ratificar l’Estatut de Roma, que significa que si el president rus, Vladímir Putin, viatgés a Yerevan, podria ser detingut per crims de guerra. Armènia es gira cap a Occident, tot i que amb matisos: el petit país caucàsic continua depenent totalment dels hidrocarburs russos.

La percepció de Rússia, arran de la invasió d’Ucraïna, ha canviat en tot l’espai exsoviètic. Però el declivi de la imatge russa a Armènia ha sigut molt més pronunciat: segons un estudi del nord-americà Institut Republicano Internacional, el 2019 un 93% dels armenis desitjava bones relacions amb Moscou. Ara, el 2024, la xifra és del 31%.

Notícies relacionades

Les borses pugen alleujades per la poca contundència del triomf ultra

Brussel·les emmudeix amb la victòria de Le Pen i espera a la segona volta

"Un símptoma d’això és, per exemple, el febrer d’aquest any, quan Vladímir Soloviev, presentador del Canal 1 rus, va amenaçar directament Armènia i Geòrgia", explica l’analista i expert en el Caucas sud Thomas de Waal, autor d’un dels llibres més complets sobre la guerra a la regió del Karabakh: El jardín negro.

"Rússia ara és més vista com una amenaça que com una protecció", continua De Waal.