¿Cohabitació o bloqueig?

Els sondejos van parlar i no van fallar, les projeccions van consolidar aquesta tendència i l’escrutini ho va confirmar. Com es predeia, l’extrema dreta de Reagrupament Nacional es va alçar diumenge amb la victòria en la primera volta amb un 34%, amb més del 60% escrutat. "La democràcia ha parlat", va afirmar Marine Le Pen, al seu bastió de Henin Beaumont, a Pas-de-Calais, al conèixer-se els primers resultats. Minuts després ho va fer el seu delfí, Jordan Bardella, que va ser una mica més directe i va cridar a la "mobilització" per a "una de les votacions més decisives de la història de la Cinquena República".

El seu triomf no era una sorpresa: des de fa setmanes es donava per fet que l’extrema dreta de Marine Le Pen guanyaria; la pregunta era per quants vots. Divendres, alguns sondejos apuntaven a una possible majoria absoluta, però finalment s’ha quedat amb una majoria relativa, sense assegurar-se el nombre necessari de diputats per designar un primer ministre, tot i que aquesta victòria obre diverses possibilitats que queden lluny de fer la legislatura més fàcil a Emmanuel Macron. L’extrema dreta sumaria entre 240 i 295 escons, segons indiquen diferents projeccions.

"Majoria absoluta"

Després dels resultats de la primera volta es plantegen dos escenaris d’important complexitat: la cohabitació entre Macron i un primer ministre d’extrema dreta o un bloqueig parlamentari, al no aconseguir una majoria clara en l’Assemblea Nacional.

Emmanuel Macron demana una "gran unió, clarament democràtica i republicana", per a la segona volta. Tot i que l’esquerra continua mostrant-se reticent a unir-se a la dreta francesa.

"Seré el primer ministre del poder adquisitiu [...]. Només si aconsegueixo la majoria absoluta", deia el president de Reagrupament Nacional fa unes setmanes. Mentre el jove Bardella es prepara per a la cohabitació, fonts pròximes al president Macron afirmen que el dirigent es planteja tornar a dissoldre l’Assemblea Nacional per evitar legislar amb un Primer Ministre ultradretà, però això no podria ser possible fins d’aquí un any, com estipula la Constitució.

Una opció que complicaria encara més els últims anys de legislatura del president, ja que sense un suport en majoria a l’Assemblea Nacional no podria aprovar cap llei ni pressupost. "No dimitiré", va dir Macron quan els mitjans francesos li van preguntar per aquesta possibilitat.

Després de la debacle de les eleccions europees el 9 de juny, Macron va dissoldre l’Assemblea Nacional com un "gest necessari" per desbloquejar la situació política que arrossegava el país des de feia mesos. És el govern amb més "decretassos" de la història del país. Una estratègia que no ha funcionat i que ha sumit el país en una crisi política més aguda, si és possible.

"És normal que la gent voti a RN. El govern de Macron no ha fet res i nosaltres ho fem tot: treballar, treballar i treballar, però mai arriba. És moment d’un canvi, i radical", explica l’Oussama, taxista francoalgerià. El sentiment d’abandonament per part de les administracions i la decepció amb la política han fet que molts hagin canviat de bàndol. Aquest diumenge, els francesos han demostrat que l’estratègia lepenista funciona i que el país ja no té por d’un govern d’extrema dreta.

Dividida en tres

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

La jugada de Macron a l’avançar les eleccions legislatives, amb l’objectiu de sortir d’aquest bloqueig parlamentari, no ha anat com esperava, de moment. Ara mateix França està dividida en tres, i l’esquerda és tan profunda que pocs veuen l’opció d’aliances. En cas que no aconsegueixin una majoria clara en l’Assemblea Nacional després de la segona volta, el país podria viure un bloqueig polític molt més accentuat que el que arrossegava des de feia uns quants mesos.

Un bloqueig a poques setmanes dels Jocs Olímpics no només sumiria el país en una inestabilitat política i econòmica, sinó que també perjudicaria la reputació de la República.