L’extrema dreta guanya a França i les esquerres superen Macron

"La democràcia ha parlat", va afirmar Marine Le Pen, tot just conèixer-se els resultats al seu bastió de Henin Beaumont, Pas-de-Calais. Si l’escrutini confirma aquests resultats, la ultradreta i les esquerres serien les dues forces que es disputarien la majoria dels 577 escons de l’Assemblea Nacional en la segona volta, en la qual el partit que guanya en cada circumscripció s’emporta el diputat. No obstant, la coalició macronista podria aspirar a aconseguir bastants seients perquè superaria el 12,5% dels vots necessari per passar el tall a cada circumscripció.

Possible majoria absoluta

La majoria absoluta està fixada en els 289 diputats i, tot i que dues de les tres projeccions l’allunyen de la majoria absoluta, la tercera apunta que la ultradreta podria aconseguir entre 255 i 295 escons. Tot i així, l’escenari més factible és el que Reagrupament Nacional, el candidat del qual a primer ministre és Jordan Bardella i presenta un programa que busca limitar la immigració, imposar l’"autoritat" a l’escola i reduir la factura elèctrica de les llars, estaria obligat a una complexa recerca d’acords per tirar endavant la legislatura.

Per inclinar la balança definitiva, diumenge vinent, seran determinants les estratègies que segueixi cada partit de cara a la segona volta. Tot just conèixer-se les enquestes, Macron ha fet una crida a una "àmplia unió clarament democràtica i republicana" contra el partit de Le Pen. I els integrants de la coalició d’esquerres ja han anticipat que demanaran el vot per al candidat que tingui més possibilitats d’impedir l’elecció dels candidats de Le Pen o els seus aliats.

En aquesta primera part dels comicis legislatius surten elegits aquells candidats que aconsegueixen més del 50% dels vots en la seva circumscripció, sempre que això representi almenys el 25% dels inscrits en el cens. Si ningú obté l’elecció en la primera volta, passen a la segona els dos primers i eventualment el tercer o el quart candidats, a condició que aquests rebin un nombre de sufragis equivalent a com a mínim el 12,5% dels electors.

Després de les primeres dades de la primera volta d’aquestes legislatives avançades, ja van sorgir les primeres reaccions. Emmanuel Macron va demanar una "gran unió, clarament democràtica i republicana" per a la segona volta. Mentre que, Marine Tondelier, secretària dels Ecologistes, va reclamar la "construcció d’un nou front republicà" en la segona volta de les eleccions legislatives, desafiant directament el bàndol d’Emmanuel Macron. "Seria incomprensible que alguns continuïn sense diferenciar entre esquerra i extrema dreta", va declarar, fent una crida als "líders polítics centristes" a "desistir si són tercers en els triangulars", a votar per un candidat que defensi els valors republicans.

Pel costat de l’extrema dreta, Jordan Bardella, va fer una crida a la "mobilització" per a "una de les votacions més decisives de la història de la Cinquena República", i va insistir: "L’elecció ara està clara […], el camp presidencial en gran manera queda desautoritzat" i va assenyalar la coalició d’esquerres com la seva única adversària: "D’una banda, l’aliança dels pitjors, la dels Nou Front Popular reunit darrere de Jean-Luc Mélenchon, que conduirà el país al desordre, la insurrecció i la ruïna de la nostra economia. D’altra banda, la Unió Nacional que tinc l’honor de dirigir amb Marine Le Pen, Eric Ciotti i els nostres aliats".

Una participació històrica

Notícies relacionades

500 detinguts a Turquia després de dos dies d’atacs a refugiats sirians

Milei desafia Lula i es veurà amb Bolsonaro en el seu viatge al Brasil

"¿Algú amb procuració de vot?", va preguntar el president de taula de l’escola Capitaine Lagache, al districte 17 de París, als votants que feien cua. A diferència d’altres eleccions, en aquest cas, diverses persones responen a la crida.

En aquestes eleccions legislatives, s’ha batut un rècord de vots per poder, 2,1 milions de procuracions. Fa un mes ningú s’esperava aquestes legislatives i molts ja comptaven amb estar de vacances lluny de les seves ciutats.