Brussel·les emmudeix amb la victòria de Le Pen i espera a la segona volta

L’eufòria i joia de les forces ultradretanes, que encapçalen els resultats en la primera ronda de les eleccions anticipades celebrades a França, contrasta amb l’eixordador silenci de les institucions europees davant l’esdevenir polític de la segona potència econòmica de la UE i de les conseqüències que una victòria del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen podria tenir per a la resta del club. Com sempre, la consigna és mantenir silenci i esperar al desenvolupament dels esdeveniments abans de pronunciar-se.

"Mai comentem les eleccions en els estats membres i tampoc ho faré en aquest cas", va dir ahir el portaveu de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Tampoc van voler fer valoracions ni el president del Consell Europeu, Charles Michel, ni la del Parlament Europeu, Roberta Metsola, tot i que la inquietud als passadissos de les institucions i a moltes capitals europees és més que palpable.

"Ahir l’extrema dreta estava a les portes del poder. Avui les portes estan entreobertes. És imperatiu que ens unim per aturar-ho", avisava la presidenta dels socialdemòcrates de l’Eurocambra, Iratxe García. "Estimen Putin, els diners i el poder sense control. A Polònia vam revertir aquesta marea en l’últim moment, no ho malgastem", va reivindicar en un missatge a les xarxes socials el primer ministre de Polònia, Donald Tusk.

A Rzeszow, a prop de la frontera amb Ucraïna, qui va ser president del Partit Popular Europeu va ser ahir més explícit i va alertar d’una "perillosa" tendència que podria portar França a convertir-se ben aviat "en el malalt d’Europa", condemnada a protagonitzar un "enfrontament entre forces radicals d’extrema dreta i d’extrema esquerra".

Orbán, president

De moment qui va assumir ahir la presidència semestral rotatòria de la UE amb el lema "Fer que Europa torni a ser gran de nou", ha sigut el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que es va desplaçar a Brussel·les per prendre el testimoni del primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo. Un acte plasmat amb una encaixada, però sense declaracions a la premsa, tot i que De Croo ja va deixar clar què significa l’encàrrec. "La presidència no significa que siguis el cap d’Europa, sinó que ets qui ha de fer els compromisos per arribar a acords. Recomano aquesta posició al senyor Orbán", deia divendres el liberal líder belga, que ahir li va desitjar sort i treballar "en benefici de tots els ciutadans de la UE".

El fet positiu, a ulls dels més crítics amb Budapest, és que la presidència belga ha aconseguit tancar gairebé tots els expedients importants –des de l’inici de negociacions d’adhesió amb Ucraïna o l’ús dels beneficis dels actius congelats al banc nacional rus, fins a la llei de restauració de la natura, el pacte migratori o la reforma de la governança econòmica– que hi havia sobre la taula i que en el pròxim semestre amb prou feines hi haurà activitat legislativa.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes

Stéphane Vojetta: "Vivim la tensió política més gran des de la guerra d’Algèria"

A més, "la presidència té un paper important a l’hora de fixar l’agenda, però no té tant poder per fer el que li dona la gana", recorden fonts diplomàtiques. Una cosa que no impedirà a Orbán utilitzar la palestra europea per donar curs a les reivindicacions d’una presidència que promet no ser una més. "No es tracta només de fer funcionar la maquinària. Hem de dirigir el vaixell perquè Europa no va en la bona direcció", va dir el ministre d’assumptes europeus, Janos Bóka.

El Fidesz d’Orbán també intenta formar un nou partit d’ultradreta a l’Eurocambra anomenat Patriotes per Europa que compta fins ara amb quatre membres: l’ANO txec, l’FPO austríac i el Chega portuguès.