El fusible que pot fer saltar una aliança

"L’omnipresència de Jean-Luc Mélenchon avergonyeix el Nou Front Popular", titula el mitjà francès Ouest France. La figura de Jean- Luc Mélenchon sempre ha generat a França una bretxa entre les opinions i en els últims anys, importants polèmiques.

Mélenchon és fundador de La França Insubmisa, figura clau a l’esquerra francesa i el fusible que ha fet saltar el cordó sanitari en aquestes eleccions legislatives. De fet, la seva presència causa irritació en la possible coalició del Nou Front Popular i la majoria presidencial en aquesta segona volta. "Si no hi fos Mélenchon... votaria el Nou Front Popular. Per a mi és massa", afirma Nicolás, un jove parisenc, davant la pregunta sobre què li sembla aquesta coalició d’esquerres.

Fa unes setmanes, l’esquerra va trigar tan sols unes hores a unir-se i crear aquest Nou Front Popular després de l’anunci del president de l’avanç de les eleccions legislatives. Tot i així, la figura de Mélenchon dins de la coalició d’esquerres, que es presentava com l’única força capaç de derrotar el lepenisme, ha generat importants esquerdes, fins al punt que en la campanya el seu equip l’ha relegat a un segon pla. Les seves aparicions han sigut mínimes. Si ja entre l’esquerra genera dubtes i desacords, a la dreta el seu paper en la política suposa un "perill per a la nació", diuen.

"La França Insubmisa és un perill per a la nació, com Reagrupament Nacional és un perill per a la República", va afirmar el ministre d’Economia, Bruno le Maire durant una entrevista. No és l’únic. A les crítiques s’hi afegeixen altres pesos pesants del macronisme i del Govern actual. Alguns, fins i tot, apunten el líder dels insubmissos com la causa que la majoria presidencial no formi part d’aquest cordó sanitari de les esquerres per frenar Reagrupament Nacional.

Per arribar forts, sòlids i units, el Nou Front Popular ha intentat durant tota aquesta campanya electoral exprés evitar que el polític i filòsof faci ombra a tota la coalició. A quatre dies de les eleccions legislatives, el NFP encara no ha anunciat el seu candidat a Primer Ministre, però segur, diuen, que "no serà Jean-Luc Mélenchon".

Des que es va anunciar l’avanç d’aquests comicis, la batalla electoral la deslliuren els "dos extrems", com els qualifica Macron, que també va afirmar fa uns dies que, els dos programes, tant el de Reagrupament Nacional com el de La França Insubmisa, podrien ocasionar una "guerra civil" al país en cas de sortir elegits. El president va voler anar encara més lluny al parlar de Mélenchon, assegurant que les seves idees econòmiques poden portar el país a la ruïna.

¿Cap a Matignon?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El 2017, Jean-Luc Mélenchon amb el seu partit La França Insubmisa va aconseguir un 19,58% dels vots i es va convertir en diputat a l’Assemblea Nacional. En les eleccions presidencials del 2022 va pujar de nivell, i davant una esquerra fragmentada, el líder dels insubmissos va aconseguir un 21,95% de vots, i va quedar en tercera posició.

Les seves polítiques contra la reforma de pensions, l’augment del salari mínim, la seva proposta de renegociar els tractats europeus per permetre polítiques econòmiques més flexibles, i la seva lluita per treure França de l’OTAN l’han ajudat a créixer en la política francesa. Tot i que també s’ha guanyat fortes crítiques en els últims mesos per la seva posició sobre Palestina, que li han valgut acusacions d’antisemita. Ara, el seu paper en aquestes eleccions legislatives genera incomoditat als dos costats de l’arc polític.