L’esquerra i els macronistes s’acosten per frenar la ultradreta

Ara tots els sondejos apunten que Macron haurà de cohabitar amb un primer ministre d’extrema dreta, no sense abans passar per la prova de la segona volta, i els seus triangulars i quadrangulars. Un efecte matemàtic col·lateral, lligat a l’escrutini, on les agrupacions que aconsegueixen més del 12,5% passen a segona volta. En aquestes eleccions legislatives, 95 circumscripcions tindran en la segona volta tres candidats, fins i tot en almenys dues circumscripcions tindran quatre, segons un sondeig de Le Monde.

En aquest sprint final de cara a la segona volta, que tindrà lloc diumenge, l’esquerra ha optat per l’opció de "si vols arribar lluny, veu acompanyat", i dilluns va presentar una estratègia acostant-se cada vegada més al macronismo.

El cordó sanitari

El Nou Front Popular ha demanat als seus candidats retirar-se en les circumscripcions en les quals, dels tres candidats, hagin sigut els menys votats en la primera volta. No obstant, pel costat de la majoria presidencial la seva postura continua sent una mica ambigua. Dilluns, el primer ministre, Gabriel Attal, va afirmar a la televisió pública francesa que volen "evitar que Reagrupament Nacional tingui una majoria absoluta", però va matisar sobre quan retirar candidats en una triangulació: "Davant un candidat que ha elegit els valors republicans, ens retirem", sense matisar què passarà en cas que coincideixi amb un candidat de La França Insubmisa (LFI).

Segons un estudi de Le Monde, fins a les 18.00 hores d’ahir, hi havia un total de 95 triangulars i dos quadrangulars. Finalment, 214 candidats ja s’han retirat, majoritàriament del Nou Front Popular, uns 127 davant 82 de la majoria presidencial, però una desena de macronistes, segons Le Figaro, es neguen a fer un pas enrere.

Malgrat les consignes, els candidats tenen l’última paraula i acceptar aquest desistiment, o per contra, mantenir la seva candidatura.

Entre el microcosmos de les triangulars i quadrangulars, els experts alerten d’un possible "efecte ni-ni". Hi ha la sensació entre els votants que el president busca constantment desafiar l’electorat; primer, avançant les legislatives i ara retirant candidats. D’aquí ve que els experts parlin d’aquest possible efecte, ni Reagrupament Nacional ni el Nou Front Popular, cosa que provoca un augment de l’abstenció.

"No hi ha consignes clares del macronisme, es perdran molts vots i viurem molta competitivitat per guanyar certes circumscripcions en què, en principi i en un altre context, no hi hauria d’haver aquesta competència", afirma Arsenio Cuenca a EL PERIODICO.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Segons els últims sondejos, el 40% dels simpatitzants d’Ensemble votaran pel Nou Front Popular si el candidat és socialista i només un 32% ho farà si el candidat és de La França Insubmisa.

Jean-Luc Melenchon continua sent el fusible que fa saltar tot el sistema i que impossibilita, fins ara, que hi hagi una coalició entre el Nou Front Popular i Ensemble. Una coalició que, com va dir Macron, podria ser "una gran unió clarament demòcrata i republicana" davant l’extrema dreta i que podria ajudar a arribar a aquests 289 escons necessaris per a la majoria absoluta.