Kamala Harris, en el punt de mira

La intensa i oberta conversa sobre el futur de la candidatura a la reelecció de Joe Biden com a president dels Estats Units ha plantejat, entre molts altres interrogants, un de fonamental: ¿si no és ell, qui ho serà? En les respostes s’estudien multitud de noms, però cap amb més força que el de la vicepresidenta, Kamala Harris.

Diversos factors col·loquen l’antiga fiscal i senadora per Califòrnia, de 59 anys, en aquest lloc prioritari com l’alternativa en una possible successió, una opció que set fonts de la campanya de Biden van confirmar, des de l’anonimat, a Reuters. Hi ha, per exemple, una qüestió logística però fonamental: al figurar en la papereta demòcrata per a 2024, Harris podria heretar els gairebé 250 milions de dòlars a les arques de la campanya de Biden, i també la infraestructura. Per a qualsevol altre nominat seria molt més complicat, segons les lleis de finançament electoral.

Es fa difícil pensar, a més, que Biden no la presentés com la seva successora si decidís finalment llançar la tovallola, i llavors animaria els gairebé 4.000 delegats que ha reunit en les primàries, el 95% del total, per recolzar-la a ella en la convenció demòcrata d’agost a Chicago (tot i que, de la mateixa manera que aquests delegats només estan obligats a votar-lo a ell "en bona consciència", no tindrien per què seguir la preferència de Biden). Amb això miraria d’evitar una convenció oberta que, tot i que alguns creuen que podria resultar un revulsiu d’energia, d’altres veuen com un risc que podria exposar fractures dins del partit.

Valoració a l’alça

Tot i que Harris va haver d’abandonar la seva carrera per la presidència el 2020 abans que comencessin les primàries i ha tingut una vicepresidència qüestionada amb un paper molt secundari i complicat, més encara quan Biden li va encomanar la immigració (a més de la inflació, el tema més nociu per als demòcrates), en els últims mesos ha aconseguit millorar la seva valoració. Ho ha fet especialment després de recórrer el país posant el focus en els drets reproductius i fent esforços per connectar amb joves, minories i dones.

Harris, que des de la debacle del debat de Biden amb Trump ha mostrat en públic la seva lleialtat expressant un suport infrangible a la decisió del president de continuar com a candidat, té, a més, l’avantatge del reconeixement del seu nom i apareix en els sondejos d’un potencial enfrontament amb Trump per darrere del republicà però més a prop que Biden. En una enquesta publicada dimarts per la CNN, per exemple, ella estava a dos punts de Trump, dins del marge d’error del sondeig; Biden tenia un desavantatge de sis punts.

Alguns temen que podria espantar votants moderats si és retratada com una liberal de Califòrnia, la línia d’atac que ja segueixen els republicans (a més de l’insult directe, com el que li ha proferit Trump). La realitat és que és perfecta encarnació del centrisme i està alineada a l’aparell demòcrata, que segueix frenant l’ala progressista.

Notícies relacionades

El moderat Pezeshkian guanya les eleccions presidencials a l’Iran

Un cirurgià que pretén refer els ponts amb els EUA i Europa

La vicepresidenta suma, a més, altres elements al seu favor perquè Biden l’assenyali com a relleu si acaba retirant-se. Ell va ser qui la va escollir com a número dos, de manera que va ser la primera dona en la vicepresidència i, a més, de color (Harris és filla de dos acadèmics: un jamaicà i una índia). Obviar-la ara per afavorir un altre candidat (especialment si és de pell blanca, com els governadors de Califòrnia i Michigan, Gavin Newsom i Gretchen Whitmer) podria provocar el càstig a les urnes de votants de minories, especialment les dones negres.

Per a Biden, a més, se suma un element personal que l’inclinaria a recolzar Harris si se’n va. Ell té clavat com una espina el que va passar el 2016, quan Barack Obama, en lloc de recolzar-lo perquè s’hi presentés després de vuit anys exercint com a vicepresident seu, el va instar a apartar-se per deixar lloc a Hillary Clinton.