L’advocat d’origen humil que va tornar el seu partit a dalt de tot

Starmer ha recordat l’origen humil de la seva família sempre que n’ha tingut ocasió, amb l’objectiu de guanyar-se la simpatia dels sectors de la població que més estan patint amb l’augment del cost de la vida. "Sé el que se sent quan la inflació està fora de control. L’augment del cost de la vida pot fer que tinguis por del carter per si porta una altra factura que no pots pagar", va assegurar en un dels seus actes de campanya. "A casa solíem triar la factura del telèfon perquè, quan ens el tallaven, sempre era el més fàcil de prescindir", va reconèixer llavors. Les dificultats econòmiques que va viure en la seva infantesa li van marcar el caràcter i van definir el seu futur professional en els anys següents.

Fill d’un ferrer i d’una infermera del Servei Nacional de Salut (NHS), Starmer va ser el primer dels seus quatre germans a anar a la universitat. Va estudiar la llicenciatura de Dret a la Universitat de Leeds i va començar la seva carrera professional com a advocat especialitzat en drets humans. Va participar en casos contra grans empreses com Shell o McDonald’s i va defensar els interessos dels sindicats per evitar el tancament de mines a Anglaterra, poc abans d’exercir com a assessor legal del Northern Ireland Policing Board, un organisme creat per garantir la transparència i imparcialitat de la policia a Irlanda del Nord després de la firma dels acords el Divendres Sant el 1998.

El 2008 va ser nomenat fiscal general d’Anglaterra i Gal·les, un càrrec que va ocupar durant cinc anys i que li va valer el reconeixement de sir el 2014. Durant aquella etapa va canviar les guies per millorar el suport a les víctimes de violència sexual i va investigar membres de la Cambra dels Comuns per presumptes irregularitats en les seves despeses personals. El 2015, amb 52 anys, va fer el salt a la política i va entrar al Parlament com a membre de la circumscripció de Holborn and St. Pancras, una zona tradicionalment deprimida de la capital anglesa i on el Partit Laborista compta amb un fort suport. El seu bagatge professional li va donar un paper rellevant en la formació sota la batuta de Corbyn, de qui es va distanciar poc després i a qui va acabar expulsant del partit.

Transició

Notícies relacionades

La «desdemonització» de l’extrema dreta no qualla

Blair aconsella a Stramer que aclareixi el seu pla per controlar la migració

Els seus primers anys al capdavant de la formació no van ser fàcils. Els laboristes van perdre representants en les eleccions locals del 2021 i en les eleccions anticipades celebrades aquell mateix any en algunes circumscripcions, com Hartlepool, on el seu partit havia mantingut l’escó des del 1974. Segons una recent biografia, el líder laborista va arribar fins i tot a plantejar-se la dimissió, però es va mantenir en el càrrec i va seguir endavant amb la transició del seu partit cap a l’esquerra moderada. Un canvi que ha justificat per la necessitat de recuperar la confiança dels electors després dels pèssims resultats obtinguts fa cinc anys.

Starmer ha mirat de compensar la falta de concreció en algunes matèries amb una imatge d’home corrent i entregat al servei públic. Gran aficionat de l’Arsenal, el líder laborista aprofita totes les ocasions per anar a veure partits a l’estadi i per recolzar la selecció anglesa, cosa que li ha servit per presentar-se com un defensor de la identitat nacional.