Ascens, revolució i caiguda de Macron

Amb tan sols 39 anys, Emmanuel Macron es va convertir en el president més jove de França. Les persones que li són més pròximes el descriuen com "un polític modern que no li agrada la seva època", però també com una persona amb una ambició desmesurada i amb certa supèrbia, que en ocasions l’han allunyat dels seus conciutadans.

"Estic segur que si creuo el carrer, li trobo feina", va dir el mandatari a un noi a l’atur durant un acte. Aquest gest va ajudar a dibuixar el futur d’un polític que somiava aparèixer en els llibres d’història com un dels millors presidents de França i que mai va imaginar que hi podria aparèixer per obrir les portes del poder a l’extrema dreta.

Macron ha hagut d’afrontar importants desafiaments en el segon quinquenni, com és el cas de la guerra d’Ucraïna o les protestes per la controvertida reforma de les pensions que el van portar als índexs més baixos de popularitat. Un president que va arribar com la gran promesa, va poder ser i no va ser.

"Em va venir a veure, quan era un jove inspector de finances, i li vaig preguntar: ‘¿Com et veus d’aquí 20 anys?’. Macron va respondre: ‘Seré president’. Em vaig quedar gelat", va explicar en una entrevista el seu primer assessor, Alain Minc. Després dels seus primers anys com a inspector d’Hisenda, l’avui dirigent centrista va fer el salt i va fitxar per Rothschild & Cie, un dels grups d’assessoria financera més grans del món. Un parell d’anys més tard, amb només 30 anys, es va convertir en el soci més jove de la companyia. Un càrrec que l’ajudaria a establir contactes i a escalar socialment entre la jet-set francesa, per passar de la banca al Ministeri d’Economia.

Ambició desmesurada

El seu paper com a ministre, sota el mandat de François Hollande, va estar marcat per projectes importants, com la coneguda com llei Macron, dissenyada per alliberar certs sectors, i altres iniciatives que van modernitzar l’economia i les infraestructures del país.

Tot i que per a Macron no n’hi havia prou de ser ministre i els seus pròxims sabien que l’ambició del jove anava més enllà. "Si et presentessis a la presidència, jo votaria per tu", va dir una coneguda a Macron en una trobada. Dit i fet. Uns mesos més tard, el 2016, Emmanuel envia un missatge de text a Hollande: "Demà anuncio la meva candidatura". El 2017, Macron va guanyar les eleccions presidencials al derrotar l’extrema dreta de Marine Le Pen amb el 66,1% dels vots.

Notícies relacionades

Els republicans es plantegen portar als tribunals la renúncia de Biden

Trump torna a la campanya amb un to encara més incendiari

El jove president va arribar al Palau de l’Elisi amb la promesa de canviar França i la UE, i amb una alta popularitat que vorejava el 52%. Les seves impopulars reformes, però "necessàries", segons el president, van provocar una de les crisis socials més grans de França dels últims anys. L’abril del 2022, malgrat un final de primer quinquenni complicat, Macron és reelegit al derrotar de nou Le Pen en la segona volta, però aquesta vegada amb menys suports, el 58,5% dels vots. Sense majoria absoluta en l’Assemblea i importants retallades de 10.000 milions per reduir el dèficit públic, la legislatura es complica per al macronisme i passa a ser el govern amb més decretassos en la història de França.

Arriben les eleccions europees i els sondejos no fallen. L’extrema dreta aconsegueix adjudicar-se una victòria històrica. La mateixa nit, Macron decideix dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar eleccions legislatives al país.