Ignacio Ramonet: "La ultradreta guanyarà avui a França"

Jugar a endevins pot resultar perillós. Però hi ha un fet cert: la ultradreta no ha estat mai tan a prop de tenir un president del Govern a França. ¿De què dependrà que ho aconsegueixi?

Tot sembla indicar que Reagrupament Nacional, l’extrema dreta francesa, guanyarà les eleccions. Això es dona per fet, tret que hi hagi una sorpresa. La qüestió és saber si, avalat per un sector del Partit Republicà, obtindrà majoria absoluta. No crec que ho aconsegueixi.

El més lògic és que els partits republicans puguin acordar un candidat comú.

Sí, però ¿aquests partits poden constituir una majoria alternativa? Crec que no, perquè les coalicions ja estan fetes i n’hi ha tres: la del Nou Front Popular, la de Macron i la conformada entorn del Partit Republicà, és a dir, la dreta tradicional francesa des dels temps del general De Gaulle. El problema principal és que la coalició que es prepara no inclou el Partit dels Insubmissos, el que lidera Jean-Luc Mélenchon.

A més a més, hi ha un sector del Partit Republicà que ha manifestat el seu suport a Reagrupament Nacional.

Aquest és un altre problema, i tant. Obtenir una majoria alternativa a la ultradreta avui és més difícil que mai.

Els partits republicans van aplicar unànimement el cordó sanitari a la ultradreta en altres ocasions. ¿Per què ara resulta tan complicat?

El cordó l’apliquen els aparells dels partits polítics i no se sap gaire bé com reaccionaran els seus potencials electors: ¿seguiran les consignes que els donen els aparells? Els sondejos ens indiquen que no és gaire segur que aquest cordó sigui efectiu.

¿Per què?

Durant la primera volta hi va haver una campanya per part de Macron i fins i tot d’alguns socialistes molt ferotge contra l’esquerra, i en particular contra el Partit dels Insubmissos de Mélenchon, que domina el Nou Front Popular. I, és clar, ara és molt difícil dir a la gent que poden votar tranquil·lament els Insubmissos. Existeix el risc que la gent no assimili aquest "nou" missatge.

¿Per què aquesta campanya?

Perquè la idea de Macron era constituir una gran coalició que inclogués republicans, centristes i fins i tot els comunistes, però no el Partit dels Insubmissos, que ara com ara és el que representa la veritable esquerra a França.

¿Per què els sondejos donen tan mal resultat a Macron?

Macron, contradient el seu passat socialista, ha revelat ser un dirigent al servei de les classes molt posseïdores, i les seves successives mesures, a més del seu comportament personal, han irritat el conjunt de la ciutadania i l’han convertit en un home molt impopular, sobretot per la seva actitud arrogant, egoista i prepotent. De manera que ha decebut la dreta centrista, i a les classes mitjanes els ha robat la jubilació, no ha permès l’augment de salaris, no ha creat llocs de treball i a sobre l’economia va molt malament.

Al si del partit republicà els sondejos també li auguren un mal resultat.

És un partit al qual se li ha acabat el temps, i aquesta divisió és simptomàtica del fet que alguna cosa s’ha acabat en aquesta dreta que va governar França durant gairebé 50 anys, amb De Gaulle, amb Chirac, amb Sarkozy... i que ara tendeix a endossar les files de la ultradreta.

¿El PP hauria de prendre nota del que li està passant al Partit Republicà francès?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Alemanya, paradigma de la crisi europea

Sens dubte. Totes les dretes a Europa observen amb més temor la pujada de l’extrema dreta que la mateixa esquerra. De manera que es troben davant dues alternatives: radicalitzar el seu discurs, cosa que els convertiria en ultradreta i provocaria l’abandonament de bona part del seu electorat, o centrar-se i moure’s cap a la socialdemocràcia. Les dretes franceses no han aconseguit resoldre el dilema. I a Itàlia tampoc. ¡Tan amunt que havia arribat la Democràcia Cristiana!

¿Aquestes eleccions franceses, en aquest sentit, tindran repercussions internacionals?

Indubtablement. Si la ultradreta acaba governant a França i si, confirmant tots els temors existents, els neonazis alemanys continuen pujant, ens trobarem que els dos principals motors de la Unió Europa, l’eix París-Berlín, estan en contra de la mateixa existència de la UE.