El moderat Pezeshkian guanya les eleccions presidencials a l’Iran

El reformista s’imposa, amb el 54% dels vots, en la segona volta dels comicis i derrota el candidat ultraconservador, Saeed Jalili

El moderat Pezeshkian guanya les eleccions presidencials a l’Iran
2
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Masoud Pezeshkian, cirurgià de professió, antic ministre de Salut, discret diputat al Parlament des de fa dues dècades i membre de la facció reformista del poder iranià, serà el nou president de la República Islàmica de l’Iran.

Així ho va confirmar ahir la comissió electoral iraniana, que va decretar Pezeshkian com a guanyador de les eleccions presidencials anticipades iranianes celebrades divendres. Pezeshkian s’enfrontava al favorit en aquests comicis, l’ultraconservador i radical Saeed Jalili, que va rebre el suport indirecte del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei.

Davant la por de molts iranians a la presidència de Khalili, el diputat i cirurgià va veure com els seus vots en la segona volta de les eleccions van ascendir gràcies, sobretot, a un increment de la participació ciutadana. En la primera volta, celebrada la setmana passada, tan sols el 40% dels iranians va acudir a les urnes; el rècord històric, en termes negatius, de participació a la República Islàmica. En la segona volta, la participació va arribar al 49%. Malgrat l’augment en vots, l’abstenció –l’oposició al règim va cridar al boicot electoral– va continuar sent majoritària.

"Gràcies de tot cor per l’amor i l’ajuda. Estendrem la mà de l’amistat a tots. Tots som gent d’aquest país i tots som necessaris per poder progressar tots junts", va afirmar ahir al matí Pezeshkian, que substituirà en la presidència de l’Iran Ebrahim Raisi, mort al maig en un accident d’helicòpter mentre volava a Teheran després d’un viatge oficial a l’Azerbaidjan.

En el sinistre aeri també va morir el fins aleshores ministre d’Exteriors iranià, Hossein Amir-Abdollahian. "El difícil camí que tenim per davant no serà lleuger si no el fem tots junts, amb empatia i confiança mútua", va declarar Pezeshkian després que es confirmés la seva victòria.

Amb aquests missatges, el nou president iranià va voler allargar la mà als sectors de la població que no van participar en els comicis, després d’anys de crisi econòmica i d’una enorme repressió social, sobretot arran de l’onada de protestes que hi va haver el 2022 per l’assassinat de la jove Mahsa Amini en mans de la policia de la moral per portar el vel islàmic "mal posat".

Futur incert

A diferència de Jalili, que apostava per potenciar el vincle amb Rússia i la Xina, durant la campanya Pezeshkian es va mostrar partidari de rebaixar les tensions amb Europa i els Estats Units i restablir part de les relacions que s’han trencat en els últims anys, sobretot durant la presidència de Raisi i després de la ruptura unilateral de Donald Trump –quan era president dels EUA– de l’acord nuclear iranià.

Notícies relacionades

De fet, Pezeshkian ha assegurat al llarg de les últimes setmanes que intentarà reviure el pacte durant la seva presidència, tot i que es preveu complicat. A l’Iran, la figura del president no té poder real i, tot i que pot marcar el to de les polítiques governamentals, qui decideix la direcció i el fons de totes les decisions importants no és el president, sinó el líder suprem.

Qui decidirà sobre les aliances internacionals de la República Islàmica –i sobre la repressió a la població local, sobretot a les dones– no serà Pezeshkian, sinó Khamenei. El líder suprem iranià és també el guia de la facció ultraconservadora i radical dins de les esferes de poder a Teheran.