Or, desforestació i armes

La febre de l’or ha arrelat a l’Amazònia de Veneçuela, un dels pulmons del planeta. L’explotació de mines il·legals de manera massiva s’ha expandit com l’escuma a les regions selvàtiques amb conseqüències destructives, tant ambientals com socioculturals. Arrasa boscos, contamina terres i rius, expulsa de les seves terres comunitats indígenes i expandeix malalties fa poc erradicades al país. Un desastre humà i ecològic que amenaça de convertir-se en un autèntic ecocidi, segons denuncien defensors del medi ambient.

La mineria il·legal no és un fenomen nou a la selva veneçolana. Fins i tot no fa gaire es feia de manera artesanal. Era un mode de vida més d’algunes de les comunitats indígenes, com l’agricultura i el comerç de productes tradicionals. Però tot va començar a torçar-se amb la caiguda al buit de l’economia del país caribeny a partir del 2013, fruit de la nefasta gestió del Govern, la caiguda dels preus del petroli i les dures sancions imposades pels Estats Units. Per fer front al desastre, el president Nicolás Maduro es va llançar a la conquista a gran escala dels rics jaciments miners que amaguen les entranyes de la selva. Calia diversificar l’economia, en excés dependent del petroli.

El 2016 va posar en marxa el denominat pla estratègic "Arc Miner de l’Orinoco" (AMO). El megaprojecte afecta els estats de l’Amazones, Bolívar i Delta Amacuro. Una franja de territori de paratges idíl·lics i de gran biodiversitat, llar de més de 40 pobles indígenes. Situada al sud del riu Orinoco, creua el país d’est a oest i avarca prop de 112.000 quilòmetres quadrats –superfície lleugerament superior a l’illa de Cuba– rics en or, coltan, bauxita i diamants, entre altres cobejats minerals.

Sense consultar els indígenes

L’AMO inclou el 12,2% del territori nacional. Segons va dir llavors Maduro, el Govern anava a substituir el "caos de la mineria il·legal contaminant" per "una de nova productiva i ecològica". El president va tallar en sec, sense fer estudis previs d’impacte socioambiental ni consultar les comunitats indígenes, com dicta la Constitució. Van passar els anys i la situació no ha fet més que empitjorar.

L’AMO és avui una regió sense llei. Els jaciments públics, administrats per alts caps de l’Exèrcit, conviuen amb infinitat de mines il·legals que controlen narcotraficants, les guerrilles colombianes de l’ELN i dissidents de les FARC, que imposen un estricte ordre social i viuen del contraban dels minerals que surten del país via terrestre, fluvial i en vols clandestins. "Aquests grups armats irregulars mantenen aliances tàcites amb autoritats locals i sectors corruptes de les forces de seguretat", diu Bram Ebus, expert en conflictes i medi ambient del think tank International Crisis Group. "No és possible que durant tots aquests anys es practiquin aquestes activitats extractives il·legals sense la complicitat i permissivitat del Govern de Caracas", afegeix.

La posada en marxa de l’AMO va tenir un efecte crida immediat i molts veneçolans de diferents punts del país, colpejats per la crisi, es van traslladar al sud per sortir de la situació d’extrema pobresa. Els criolls (així se’ls anomena a la zona) reconvertits en miners malviuen en insalubres campaments i treballen colze a colze amb molts indígenes en un ambient d’extorsió i violència. Al llarg d’aquests anys han mort per ensorraments de les mines o han sigut assassinats desenes d’ells, així com líders indígenes per defensar la seva terra i la seva gent. La prostitució forçada i el reclutament de menors per a l’activitat minera estan a l’ordre del dia, fet que provoca un alt absentisme escolar a la regió.

Mines a cel obert

Els miners treballen sota condicions climàtiques extremes en mines d’excavació vertical i en les de cel obert, les més nombroses i pernicioses per al medi ambient ja que cal desforestar el terreny i fer grans talls a la terra. Apinyats a grans cràters on es formen llacunes d’aigua estancada, estan exposats a malalties com per exemple la malària, que fa estralls a la regió. Només en l’estat de Bolívar, se’n van detectar prop de 80.000 casos l’any passat.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Desforestació, erosió del sòl, pèrdua de biodiversitat i contaminació de l’aigua dels rius per sediments miners impregnats de mercuri, un metall molt tòxic que es fa servir per extreure l’or i que afecta tant la natura com la salut dels seus pobladors. Un desastre que inclou parcs naturals fora de l’AMO, com el de Canaima, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El preu de l’or no ha deixat de pujar des de la crisi financera del 2008 i la previsió és que continuï a l’alça. És una mala dada per a l’Amazònia, però bo per a molts inversors que tenen present la famosa frase que va pronunciar el banquer John Pierpont Morgan: "Només l’or són diners, totes les altres coses són deutes". Els pobladors de la reserva natural més gran de Veneçuela fan seva una altra frase: "La set per l’or ens deixarà sense aigua".