La UE, sis mesos sota Orbán

Hongria, un règim autoritari amb eleccions i definit com la primera dictadura suau de la Unió Europea (UE), exerceix en el segon semestre del 2024 la presidència rotatòria del Consell de la UE. Atès el desmantellament de la democràcia a Hongria realitzat pel primer ministre, Viktor Orbán, des del 2010, el Parlament Europeu va demanar el juny del 2023 una fórmula per saltar-se Hongria en els torns de les presidències rotatòries. Però els estats de la UE van preferir acomodar-se a una presidència d’Orbán, malgrat el seu paper de referent de la ultradreta. Orbán precisament s’ha inspirat en l’expresident nord-americà Donald Trump per al lema de la seva presidència: "Fem Europa gran una altra vegada".

L’anterior president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va dir "dictador" a Orbán en una cimera. Però no va adoptar cap mesura per restablir la llibertat de premsa a Hongria, corregir les lleis electorals que impossibiliten la victòria de l’oposició, acabar amb la corrupció i recuperar la divisió de poders i els controls democràtics. Orbán i el seu partit Fidesz encara formaven part llavors del Partit Popular Europeu (PPE) i, per tant, eren intocables. Va ser el Parlament Europeu qui va forçar el 2018 a obrir un expedient contra Hongria per violació persistent i greu dels principis democràtics.

L’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va retardar fins després que Orbán guanyés les eleccions de l’abril del 2022 l’adopció de les primeres sancions financeres per falta de democràcia i corrupció, partint d’un nou reglament del 2021 i gràcies al fet que Orbán havia deixat el PPE el 2021. Però Von der Leyen va desbloquejar el desembre del 2023 part dels fons congelats a canvi que Orbán deixés de vetar l’inici del procés d’adhesió d’Ucraïna a la UE, defugint que Hongria acabava d’aprovar una nova llei autoritària de defensa de la sobirania nacional per silenciar les crítiques.

En l’actual context d’auge electoral ultra, convé recordar que Orbán va aconseguir el 2010 la seva devastadora primera victòria electoral a causa de les polítiques antisocials de retallada de la despesa pública imposades per la Comissió Europea i d’una campanya de polarització extrema i atacs al Govern realitzada per Orbán i el seu partit. La campanya de Fidesz, amb manifestacions i acusant el Govern d’"enemic del país", s’assembla a les campanyes del PP espanyol quan perd el poder.

Des d’aquesta victòria el 2010, Orbán ha modificat nombroses vegades la Constitució, controla el sistema judicial a través de jutges i fiscals afins, té al seu servei la gairebé totalitat dels mitjans de comunicació i ha adoptat successives lleis per assegurar-se el control del seu partit sobre l’Estat, la societat civil i el sistema econòmic.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El primer acte oficial d’Orbán a l’inici de la seva presidència europea va ser un viatge sorpresa a Kíiv, on va demanar a Ucraïna un alto el foc per negociar el final de la guerra amb Rússia. La iniciativa va ser descartada per la UE com un gest d’Orbán a favor del seu amic el president rus, Vladímir Putin. El seu viatge a Moscou per entrevistar-se amb Putin va comportar una advertència pública del president del Consell Europeu, Charles Michel, per recordar-li que no té autoritat per negociar en nom de la UE.

Orbán percep millor que els seus socis la fatiga ciutadana respecte a la guerra d’Ucraïna. Un estudi del proatlantista Consell Europeu de Relacions Exteriors va revelar aquesta setmana que la posició majoritària d’alemanys, francesos i italians és forçar Kíiv a negociar un acord de pau. A més, els alemanys, francesos i italians es declaren majoritàriament contra l’ingrés d’Ucraïna a la UE.