La «desdemonització» de l’extrema dreta no qualla

El 2002, el pare de Marine Le Pen, Jean-Marie Le Pen, va aconseguir passar a la segona volta de les presidencials, tot i que el famós cordó sanitari va evitar l’arribada d’un ultra al palau de l’Elisi. El mateix cordó que ahir va demostrar que encara és capaç de frenar l’onada ultra malgrat el pla de normalització que fa anys que el partit aplica per ampliar la seva base de votants.

Va ser el 2011 quan la petita de les tres filles de Jean-Marie va agafar les regnes del Front Nacional, fundat pel patriarca el 1972, i va plantejar una nova estratègia que ella mateixa va batejar com la «desdemonització del Front Nacional». Aquesta tàctica, però, no acaba de quallar. A Le Pen el poder se li resisteix, si bé cada vegada més francesos veuen el seu partit com una alternativa plausible.

Apartar el pare

En la seva estratègia de «desdemonització», el primer que va fer Marine Le Pen va ser desvincular-se de la figura del pare, condemnat per filonazi i tacat per les seves polèmiques declaracions racistes. Posteriorment, el 2018, va rebatejar el partit, que va passar de Front Nacional a Reagrupament Nacional, un nom semblant al partit que va fundar Charles de Gaulle per lluitar contra el feixisme: Reagrupament del Poble Francès.

De mica en mica, la líder de RN va rebaixar el seu discurs i va deixar de banda el seu projecte abandonar la Unió Europea (Frexit) apostant per una proposta més suau: «Canviar el rumb de la UE». La seva nova imatge, el blanqueig del discurs i, posteriorment, el seu fitxatge estrella, el jove Jordan Bardella, la van ajudar a arribar fins a la segona volta de les eleccions presidencials el 2017 i el 2022, però també en aquestes legislatives, quan alguns sondejos li van arribar a atorgar la majoria absoluta. Gràcies a aquests gestos, el seu partit és percebut pels votants cada vegada com menys d’extrema dreta, però tot i això els experts i politòlegs demanen no deixar-se enganyar per aquesta atractiva façana descafeïnada de la força ultra.

En els últims anys, Marine Le Pen ha sabut focalitzar la seva estratègia a les zones rurals, on hi ha un gran sentiment d’abandonament administratiu. Ara, feus tradicionalment socialistes han passat a ser lepenistes.

La pujada dels impostos i el preu del combustible, l’abandonament administratiu, la por de la «pèrdua de la identitat gal·la» i els problemes de l’agricultura i ramaderia que van propiciar la revolta dels agricultors de l’hivern passat han beneficiat Le Pen i el seu partit ho va saber aprofitar en les eleccions europees del 9 de juny, quan va aconseguir un resultat històric.

Un 56% dels francesos considera que a França hi ha massa immigrants. Curiosament, a les zones rurals és on més mà d’obra es requereix per treballar, però també és on més immigrants irregulars es contracten davant la falta de personal francès. I és on el vot de Reagrupament Nacional ha crescut exponencialment en els últims anys.

«L’èxit electoral de l’extrema dreta també s’ha recolzat en els seus propis adversaris», va dir en una tribuna de Le Monde la politòloga Nonna Mayer. Segons explica Mayer, el triomf de Le Pen en temes com la immigració i la inseguretat ha fet que altres forces polítiques, com el centre dreta, hagin copiat aquest discurs.

Els mitjans són part de la causa de la normalització de l’extrema dreta. La cobertura mediàtica de Le Pen, Bardella o Éric Zemmour, el líder del partit ultra Reconquesta, ha augmentat considerablement amb els anys. Debats televisius, entrevistes, pòdcasts... Bardella fa una mitjana de tres intervencions televisives per setmana, molt superior als seus rivals.

«A França, el producte Bardella està de moda. La gent aprecia la seva narrativa d’un jove fet a si mateix, criat per una mare modesta i divorciada en un barri pobre de França. És una narrativa de màrqueting, creada per professionals de la comunicació com Pascal Humeau», explica a EL PERIODICO Pierre-Stéphane Fort, que l’ha seguit durant anys en el seu ascens i ara ha escrit el llibre Le grand remplaçant.

Un miler de ‘Fiche S’

«Hi ha ovelles negres per tot arreu [...]. Hi ha comentaris inadmissibles que tindran sancions», va afirmar Marine Le Pen aquest dijous en una entrevista a BFMTV després de ser preguntada per certes declaracions dels seus candidats, també per la fotografia que va publicar a les xarxes socials la candidata de RN Ludivine Daoudi, en què portava una gorra de la Luftwaffe nazi.

Notícies relacionades

Ilià Iaixin: "Occident només pot parlar amb Putin des d’una posició de força"

Carolina del Nord, entre els dubtes per l’huracà i l’ascens de Harris

Des del 2012, 20 grups d’ultradreta han sigut dissolts per radicals i per suposar un perill contra la seguretat de la nació. «Sabem que són organitzacions que tornen a ressorgir de les cendres, perquè l’organització es dissol, però ideologia es queda», afirma Pascale Leglise, directora de les llibertats públiques i d’assumptes jurídics del Ministeri de l’Interior.

Actualment hi ha uns tres mil militants d’ultradreta afiliats a grups neonazis, com Rempart i Luminis, segons dades d’Interior. De tots aquests militants n’hi ha 1.300 que estan fitxats pels serveis de seguretat de l’Estat com a Fiche S. Aquesta fitxa de seguretat és una categoria dins dels arxius d’informació de la Direcció General de Seguretat Interior (DGSI) amb l’objectiu d’identificar persones que representen una amenaça per a la seguretat nacional.