Trump, "un rei per sobre de la llei"

Trump és, directament i immediatament, la persona més beneficiada d’aquesta decisió, i els quatre processos legals penals en contra d’ell ja es veuen afectats. La decisió, no obstant, va més enllà del cas específic de Trump.

Culmina un procés en el qual líders i juristes, sobretot conservadors, fa dècades que hi estan immersos, i expandeix de manera inèdita i extraordinària el poder i el blindatge de la presidència. Al fer-ho, estableix el que la jutge Sonia Sotomayor, en un dissens recolzat per les altres dues magistrades progressistes i citat pel president Joe Biden en la seva crítica a la sentència, ha titllat com "un rei per sobre de la llei".

EL NUCLI DE LA SENTÈNCIA.

La sentència, redactada pel jutge John Roberts, estableix que un president (que ja estava blindat de ser encausat penalment mentre ocupés al Despatx Oval) té immunitat absoluta d’una persecució penal per actes oficials que formen part del "nucli dels seus poders constitucionals".

Entre aquests poders hi ha perdons, nomenaments, reconeixement d’altres països, la supervisió de la diplomàcia internacional i de la recol·lecció d’intel·ligència o la gestió de temes relacionats amb terrorisme, comerç i immigració.

En el cas d’actes realitzats en el que el Suprem anomena "el perímetre exterior de les seves responsabilitats oficials", que no es delimiten exactament, també es preveu la immunitat. En aquest perímetre, segons la majoria del Suprem, es poden incloure "còmodament" comunicacions amb el públic o discursos. Els únics casos en què no es reconeix immunitat són els càrrecs penals relacionats amb accions privades o no oficials.

ALTRES DETERMINACIONS.

A més d’aquesta nova jurisprudència, la sentència estableix altres paràmetres per a la persecució penal d’un president. Només podrà ser encausat –ja sigui per actes oficials del "perímetre" en els quals no es provi la immunitat com en els privats o no oficials que siguin criminals– si la persecució no s’immisceix "en l’autoritat i funcions del braç executiu".

En cas que hi hagi un processament penal, a més, també s’impedeix que els tribunals puguin considerar els "motius" que va tenir el president. També es prohibeix que els actes oficials es presentin o utilitzin com a proves per sostenir una acusació.

EXEMPLES.

La jutge Sotomayor va utilitzar la seva opinió contra la sentència per posar diversos exemples específics dels extrems als quals podria conduir la nova jurisprudència.

¿Que un president "ordena a un equip 6 (d’elit) dels Navy Seals assassinar un rival polític? Immune. ¿Que organitza un cop militar per quedar-se en el poder? Immune. ¿Que accepta un suborn a canvi d’un indult? Immune. Immune, immune, immune", va escriure.

La jutge també va convidar a imaginar "que un president diu en un discurs oficial que pretén detenir un rival polític si s’aprova la legislació a la qual s’oposa, sense que importi tot el que s’hagi de fer per aconseguir-ho". Després aquest mandatari "contracta un sicari per assassinar el seu rival polític", i això constituiria un acte no oficial. En aquest cas, doncs, assenyala Sotomayor, el discurs oficial "no es podria presentar a un jurat per provar premeditació".

Roberts, en la seva sentència, va acusar les magistrades progressistes d’"atiar la por amb base en hipotètics extrems".

L’ARGUMENTACIÓ.

La majoria assegura que estan mirant a llarg termini i que no és una sentència realitzada i pensada només per a Trump. "Aplica per igual a tots els ocupants del Despatx Oval, independentment de la seva política o partit", va escriure Roberts en la sentència.

Assegura, a més, que es busca "salvaguardar la independència i el funcionament efectiu de l’executiu" i "permetre al president exercir els seus deures constitucionals sense precaució indeguda", i diu que la decisió és necessària per assegurar un "executiu independent i energètic" i evitar-ne un que "es canibalitza a si mateix, amb cada president successiu lliure per perseguir els seus predecessors, i alhora incapaç d’exercir les seves funcions amb audàcia i sense por per temor a ser el pròxim" president perseguit pel penal.

En el dissens, mentrestant, les jutges progressistes denuncien que els conservadors han anat fins i tot més enllà del que buscava Trump. A partir d’ara, diuen, "l’ús per part d’un president de qualsevol poder oficial per a qualsevol finalitat, encara que sigui la més corrupta, és immune a la persecució". Afirmen que, amb aquesta sentència, "la relació entre el president i el poble al qual serveix ha canviat irrevocablement". I arriben a la conclusió que, "en cada ús del poder oficial, el president és ara un rei que queda per sobre de la llei".

EL CAS DE TRUMP.

Malgrat l’argumentació de Roberts, Donald Trump, que és el primer president imputat penalment i també el primer que s’ha associat a una insurrecció i que ha sigut sotmès a dos impeachments, és el primer i principal beneficiat de la sentència. Pràcticament, es té la certesa que no serà jutjat abans de passar per les urnes ni en el cas penal federal de Washington ni en l’estatal de Geòrgia pels seus intents de subvertir els resultats legítims de l’any 2020, ni tampoc en el de Florida, per la manipulació irregular de documents classificats.

Fins i tot a Nova York, on ja ha sigut condemnat (per falsificació documental per ocultar pagaments amb l’objectiu de silenciar Stormy Daniels abans de les eleccions del 2016), ha aconseguit, de moment, que es retardi fins al 18 de setembre la seva sentència, mentre intenta que s’anul·li el veredicte de culpabilitat basant-se en la sentència del Suprem.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

LA REACCIÓ DE BIDEN.

Biden, sumit en la seva crisi pels dubtes sobre la seva candidatura per tornar a enfrontar-se a Trump, va criticar la sentència. "Aquesta nació es va fundar sobre el principi que no hi ha reis als EUA. Cadascun de nosaltres és igual davant la llei. Ningú està per sobre de la llei, ni tan sols el president dels EUA. A tots els efectes pràctics, la decisió de del Suprem significa, gairebé amb tota seguretat, que no hi ha virtualment límits al que pot arribar a fer un president", va assegurar.