Yehuda Shaul: "Hamàs semblarà moderada si aquesta ofensiva radicalitza els palestins"

Dos membres de Breaking the Silence van ser assassinats en els kibbutzim (comunitats agrícoles) de la frontera. Un era Shachar Zemach, un bon amic, coordinador dels nostres activistes. Dels altres no en coneixia cap, però sí la seva germana. Al funeral, ella va ser molt valenta i va dir que el seu germà no hauria volgut que anéssim a bombardejar persones innocents a Gaza en venjança pel seu assassinat...

¿Poc després dels atacs?

Sí. És admirable tenir aquesta claredat moral, després de passar pel pitjor. Crec que algunes de les veus més poderoses després dels fets del 7 d’octubre han sigut de familiars dels segrestats o de persones assassinades. Persones que, malgrat patir una pèrdua tan grossa en primera persona, no van perdre la fe en la humanitat.

¿Com el va afectar tot això personalment?

Just després dels funerals em vaig estar una setmana al llit fins que vaig aconseguir refer-me. S’estava produint una escalada de violència a Cisjordània. Les comunitats palestines amb què he estat treballant durant gairebé dues dècades estaven sent brutalment atacades pels colons. 1.200 víctimes. Vaig decidir que havia d’alçar-me i ajudar els meus amics.

Tot just unes setmanes abans dels atacs, el secretari de Defensa nord-americana va dir que el Pròxim Orient no havia estat mai tan en pau com llavors...

El 7 d’octubre van petar moltes bombolles. La política de Netanyahu de dividir els palestins, debilitar l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i enfortir Hamàs, per no haver de negociar i arribar a una solució de dos estats. El ministre de Finances d’Israel, Smotrich, va dir en una entrevista fa uns anys que Hamàs era un actiu per a Israel, i l’ANP, un risc. Perquè ningú et demana negociar amb Hamàs. Per perpetuar l’ocupació hem de mantenir aquesta divisió. I això ens ha explotat a la cara. Si bases la teva estratègia de seguretat només en la força, has de guanyar durant 24 hores i 7 dies a la setmana. Si hi ha un sol matí que no ho fas bé, ja sabem els resultats.

Els atacs d’aquell matí de dissabte...

Ens han demostrat que tota l’estratègia en relació amb els palestins ha fallat: esprémer una demografia que creix, els palestins, en un territori minvant de 165 enclavaments és un ingredient per a la inestabilitat. Això fa anys que ho dic, i la gent es pensa que no hi toco gaire. Desgraciadament, però, tenia raó.

¿Quina opinió li mereix la resposta militar israeliana?

La manera com estem lliurant la guerra és completament immoral i inacceptable. Estem aprovant atacs en què sabem que el dany col·lateral serà de tres dígits. Tinc por que acabem trobant a faltar Hamàs. Que amb el nivell de devastació i destrucció que estem causant a Gaza estiguem empenyent la societat palestina a una radicalització tan grossa que Hamàs semblarà moderada si comparem aquesta organització amb el que creixerà al territori.

Aquesta setmana, milers d’israelians i palestinoisraelians han omplert un estadi de Tel Aviv per demanar una conferència de pau. ¿És rellevant aquest esdeveniment?

Notícies relacionades

Ilià Iaixin: "Occident només pot parlar amb Putin des d’una posició de força"

Carolina del Nord, entre els dubtes per l’huracà i l’ascens de Harris

Es crucial. Crec que és important que lluitem en l’esfera pública i política per rellançar aquesta mena de posicionaments en la societat. Una de les pitjors coses que li ha passat a la nostra política en els últims 20 anys és que ja no hi havia alternativa a causa del cicle etern de guerra, ocupació i annexió. És essencial intentar tornar a l’esfera política pública d’Israel una posició que pretén un futur diferent per a Israel i Palestina. És un deure.

Però les enquestes mostren que cada vegada són menys...

No em mal interpreti. No crec que guanyem demà mateix. El que estic mirant de dir és que, malauradament, la idea que els jueus israelians es llevaran un dia i decidiran posar fi a l’ocupació, només perquè el sol brilla en la direcció correcta, no funcionarà. El 1952 no hi havia una majoria de blancs a Alabama que estiguessin en contra de la segregació. El 1975 no hi havia una majoria de blancs a Sud-àfrica que estiguessin en contra de l’apartheid. No tindrem una majoria de jueus israelians manifestant-se als carrers contra l’ocupació perquè és immoral. El que hem de fer és construir una minoria a Israel, tan significativa com sigui possible, i vincular els jueus israelians que s’oposen a l’ocupació amb els ciutadans palestins d’Israel.