Els països europeus reben amb alleujament la derrota de Le Pen

Europa respira més tranquil·la. «Mai comentem els resultats de les eleccions nacionals així que no tenim comentaris a fer», va respondre ahir el portaveu de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Malgrat aquesta falta de pronunciament oficial, a Brussel·les han rebut amb enorme alleujament el veredicte de les urnes i el fet que la ultradreta de Marine Le Pen i Jordan Bardella no hagi aconseguit el seu objectiu d’aconseguir una majoria suficient que permeti a la seva formació, Reagrupament Nacional, formar govern. Tot i així, es percep amb gran preocupació el nou escenari polític francès, molt més fragmentat que mai, i sense una majoria clara que podria derivar en una difícil cohabitació en la que és la segona economia més gran de la UE.

ALEMANYA.

El canceller alemany, Olaf Scholz, es va declarar «notablement alleujat» perquè s’ha evitat el que hauria sigut un «gran desafiament», en cas que Emmanuel Macrons’hagués vist forçat a cohabitar amb un govern de la ultradreta. Espera ara el canceller que el següent pas sigui una «negociació constructiva» per a la formació del govern. En aquesta frase hi ha una invitació indirecta a Macron a prendre exemple d’Alemanya, on l’habitual és negociar coalicions complexes fins i tot entre socis gens afins, una cosa que fins ara no s’havia donat en el sistema presidencialista francès.

La discreta reacció de Scholz contrasta amb la «gran preocupació» que havien expressat dies abans davant l’avenç de la ultradreta a França, els Països Baixos i altres aliats europeus, entre ells diversos socis escandinaus. «No incidim en qüestions de política interna de cap altre país», va respondre el portaveu de Scholz, Steffen Hebestreit, sobre la reconeguda aversió de Mélenchon cap a Alemanya. A Berlín es recorda el seu pamflet El verí alemany, que acusa aquest país d’«imposar la seva voluntat» a la UE. En el personal, Mélenchon ha anat més enllà que Le Pen en la seva hostilitat. «Ningú vol ser alemany. Són més pobres, moren abans i no tenen fills», va arribar a assegurar fa uns anys. GEMMA CASADEVALL

ITÀLIA.

Alleujament de l’esquerra i el centre, silenci del Govern de Giorgia Meloni. Així pot resumir-se, a grans trets, l’impacte a Itàlia de la victòria del Nou Front Popular a França. En particular, la líder del Partit Demòcrata italià, Elly Schlein, va qualificar el resultat d’«extraordinari». «És possible guanyar la dreta», va afegir. «¡Ho dediquem a Meloni i (al líder de la Lliga, Matteo) Salvini! ¡Gran resultat vermell-i-verd de l’NFP!», va exclamar Angelo Bonelli, diputat de l’aliança Esquerra i Verds (AVS, per les seves sigles en italià). «El poble francès ha premiat els que mai han dubtat a apostar per la pau, els drets socials i la tutela dels més febles», va afegir Giuseppe Conte, el cap del Moviment 5 Estrelles (M5S). IRENE SAVIO

Notícies relacionades

Els republicans es plantegen portar als tribunals la renúncia de Biden

Trump torna a la campanya amb un to encara més incendiari

REGNE UNIT.

Poques reaccions en la política britànica, encara immersa en la ressaca de les eleccions generals de dijous passat. Ni el nou primer ministre, Keir Starmer, ni el seu antecessor en el càrrec, Rishi Sunak, van valorar els resultats, ni tampoc ho va fer el líder del partit de dreta populista Reform UK, Nigel Farage. Els mitjans britànics sí que han dedicat un espai important a l’anàlisi electoral. La BBC destaca que, independentment de qui sigui el primer ministre, els comicis allunyen del poder Macron i debiliten la seva figura. L’analista Rym Momtaz explica a The Guardian que qualsevol aliança suposarà un «repte significatiu» en un país poc acostumat al compromís polític i a les coalicions de govern. LUCAS FONT