Traves per a una coalició

"Per nosaltres no hi haurà coalició ni compromís", va afirmar ahir Laurent Wauquiez, el possible futur president d’Els Republicans, que continuen mostrant reticències al macronisme malgrat el que els uneix. En el Partit Socialista, el seu líder, Olivier Faure, va traslladar el seu rebuig de qualsevol coalició de contraris, mentre que la número dos, Johanna Rolland, va obrir la porta als "macronistes d’esquerra": "Som clars, però no sectaris", va justificar l’alcaldessa de Nantes.

"La línia vermella és La França Insubmisa i Reagrupament Nacional. […] El Nou Front Popular són quatre partits, potser una mica més, sobre la taula per construir un grup i un programa. Ara mateix els francesos no han donat majoria absoluta a cap bloc, i és necessari treballar", va destacar la ministra d’Agricultura i diputada electa al Pas de Calais, Agnès Pannier-Runacher, a les portes de l’Assemblea Nacional.

Evitar el bloqueig

El panorama es complica per moments. Si no s’acorda un pacte de govern, França es trobarà immersa en una nova situació d’impàs i el president no podrà convocar de nou eleccions fins a d’aquí un any, ja que així ho marca la Constitució. "Macron s’està arrossegant a propòsit. Ell és qui bloqueja la situació per mantenir-se en el poder", va assenyalar el líder dels insubmissos, Jean-Luc Mélenchon.

La coalició moderada de macronistes, socialistes i republicans sumaria 272 diputats. Tot i que sense majoria absoluta (289 escons), tindria una majoria relativa que l’ajudaria a crear un govern sòlid i fort el que queda de legislatura. Però un dels punts que més tensa la corda i que podria fer saltar un possible acord pels aires és la reforma de les pensions.

Els francesos han de treballar fins als 64 anys i cotitzar 43 anys per jubilar-se, segons la reforma aprovada per Macron per, segons ell, fer de França "un país solvent". La nova legislació va provocar importants mobilitzacions al país després d’aprovar-se per decret gràcies a l’article 49.3 de la Constitució. Cancel·lar aquesta reforma, tal com exigeix l’esquerra, suposaria un cost colossal per a les arques públiques, uns 8.200 milions d’euros, segons un estudi de l’Institut Montaigne.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

El Nou Front Popular insisteix en el seu programa a "derogar immediatament els decrets que apliquen la reforma de Macron" i "augmentar la pensió de jubilació per a una carrera completa al nivell del salari base i l’edat mínima de vellesa al nivell de la línia de pobresa". Tot i que, dins d’aquestes propostes, la unió d’esquerres no dona grans detalls sobre, per exemple, com ho portaria a terme amb un dèficit públic del 5,5%. França té una situació econòmica complicada amb un deute públic per sobre del 3%.

La campanya de Le Pen del 2022, sota la lupa

La justícia francesa ha obert una investigació sobre la campanya de la líder ultradretana Marine Le Pen en l’elecció presidencial del 2022, que va perdre contra Macron, per sospites de finançament il·legal, va anunciar ahir la fiscalia de París. La investigació es va obrir el 2 de juliol després d’una petició d’investigació de la Comissió Electoral de Comptes. Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional (RN), va invertir 11,5 milions d’euros en la seva tercera campanya presidencial el 2022.