Es busca primer ministre

Per a la unió de les esquerres, el Nou Front Popular (NFP), un primer ministre de la seva agrupació és un dels requisits indispensables per formar coalició amb el macronisme, però dins de l’espai centrista diputats com Benjamin Haddad avisen: "Estaré a l’oposició a un govern de l’NFP i votaré a favor d’una moció de censura contra tot govern que inclogui La França Insubmisa". Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea Nacional, la macronista Yaël Braun-Pivet, va assenyalar que els partits d’esquerres "no poden pretendre governar ells sols".

Després de la ressaca electoral, els grups mantenen frenètiques reunions a la recerca de l’estratègia a seguir. Ahir, Emmanuel Macron, president de la República, va afirmar en una carta oberta dirigida als francesos que nomenarà un primer ministre quan les forces republicanes hagin "construït els seus compromisos". Aquests són alguns dels noms que apareixen a les travesses per primer ministre.

Clémence Guetté (La França Insubmisa).

Malgrat que el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ni es tanca ni s’imposa pel lloc, són moltes les veus, dins i fora de l’NFP, que s’hi oposen. Entre la llista de possibles candidats ja hi ha alguns que destaquen, com la insubmisa Clémence Guetté, reelegida diputada per la segona circumscripció de la Vall del Marne. Ha sigut el mateix Mélenchon qui ha posat sobre la taula el nom d’aquesta jove de 33 anys, coordinadora de la seva campanya en les presidencials del 2022 i copresidenta d’experts a l’Institut La Boétie. Sona amb força a les files insubmises per representar aquesta nova generació de líders d’esquerra, més conciliadora, i per la seva capacitat de connectar amb els joves.

Marine Tondelier (Els Ecologistes).

Per la part d’Els Ecologistes, Marine Tondelier és la revelació d’aquesta campanya i ha fet de la seva americana verda un símbol. "El president és qui ens ha posat en aquest embolic i som nosaltres els que som aquí arreglant-lo", deia dimarts. Tondelier, de 37 anys, es va convertir en un pilar de la unió d’esquerres i el seu objectiu és captar el vot perdut a les zones rurals que ha virat cap a l’extrema dreta.

Coneguda pels seus com l’"altra Marine", Tondelier va ser de les primeres que va recolzar la creació d’un "front republicà" contra l’extrema dreta i l’estratègia de retirada de candidats en la segona volta, mesures que van permetre a l’esquerra aconseguir la victòria i relegar Marine Le Pen a la tercera posició.

Olivier Faure (Partit Socialista).

Des de les files més moderades, el primer secretari del Partit Socialista, Olivier Faure, va assegurar dimarts passat que està "disposat a assumir" el paper de primer ministre, però que només ho faria "en diàleg amb els seus socis" del Nou Front Popular. El seu nom és un dels que més sonen dins del seu partit com a pròxim cap del Govern pel seu perfil més conciliador. "Estic disposat a assumir aquest paper, però no estic d’acord que ningú imposi el seu punt de vista a ningú", va afirmar. Faure ha intentat renovar la imatge i les polítiques del Partit Socialista adaptant-se a les noves exigències dels votants i de la política actual, advocant sempre per la unitat de l’esquerra.

Gabriel Attal (Ensemble).

El macronisme insisteix a mantenir Gabriel Attal al capdavant de l’Executiu i fins i tot l’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, va advocar ahir per la seva permanència "durant els Jocs Olímpics". Malgrat portar tan sols uns mesos en el càrrec, des del 9 de gener, va ser un dels impulsors de la reforma de l’atur, que enduria les condicions per adquirir les prestacions i que actualment queda en suspensió després de la debacle electoral en aquests comicis legislatius i les pressions de l’esquerra per formar una possible coalició. El seu paper de polític jove, amb 35 anys, i ambiciós, li va atorgar l’etiqueta de "delfí de Macron". El president sempre ha apostat per la seva carrera política.

François Bayrou (MoDem-Ensemble).

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

A la llista s’hi sumen també altres noms menys destacats, com François Bayrou, president de MoDem i part de l’agrupació del president, Ensemble. És una de les figures més pròximes a Macron, amb una imatge de polític moderat i pragmàtic, que en moments de crisi ha contribuït a mediar. En aquest moment, MoDem és clau en la coalició que recolza el president.

Bayrou ocupa el càrrec d’alt comissionat per a la Planificació, una posició que li permet influir en les polítiques a llarg termini del Govern, i on treballa temes estratègics que afecten el futur econòmic i social de França.