Creix la tensió entre l’OTAN i la Xina després de la cimera a Washington

Quan els 32 membres van presentar la seva declaració conjunta dimecres, es va veure que el text assenyalava Pequín, amb una contundència inusitada fins ara, com el «cooperador decisiu» de Moscou en la seva guerra contra Ucraïna, apuntant a la seva «denominada aliança sense límits i el seu suport a gran escala per a la base industrial de defensa russa». El comunicat assenyala també Bielorússia, l’Iran i Corea del Nord per aquesta cooperació, però en el cas de Pequín s’afegeix aquest adjectiu: «Decisiu».

La rellevància d’aquest comunicat és que acosta formalment tota l’OTAN a la postura que fa temps han mantingut els Estats Units. Per primera vegada, l’OTAN en el seu conjunt –i no només països membres de manera individual com fins ara– acusa directament la Xina d’estar donant suport material al Kremlin, i no només polític, sinó també bèl·lic. I assenyala en particular la transferència de materials de doble ús (civil i militar) com a «components d’armes, equipament i materials bruts».

Repercussió negativa

«La República Popular de la Xina no pot facilitar la guerra més gran a Europa en la història recent sense que impacti negativament en els seus interessos i reputació», diu el comunicat en un missatge indefinit però cristal·lí d’advertència de sancions. El text també assenyala la Xina com un país que continua presentant «reptes sistèmics a la seguretat euroatlàntica» i parla d’«activitats malicioses sostingudes híbrides i cibernètiques, incloent desinformació».

La reacció tan aïrada com previsible de la Xina no es va fer esperar. Pequín acusa l’OTAN de buscar la seva seguretat a costa de les alienes i adverteix que no convé que porti a Àsia el caos que ja ha causat a Europa. En la roda de premsa diària del Ministeri d’Exteriors xinès, el seu portaveu va defensar que la tossuderia a responsabilitzar la Xina «no té bases» i té «motius sinistres».

El Govern xinès va insistir ahir en roda de premsa que no ha sigut Pequín qui ha generat la crisi, que atribueixen a l’expansió a l’est de l’OTAN. I a aquest missatge s’afegia el que hores abans havia llançat la missió xinesa a la UE, que exigeix el fre de la retòrica bel·ligerant i de les «mentides, provocacions i difamacions» i defensa que la postura xinesa a Ucraïna consisteix a promoure converses de pau i acords.

A Pequín va indignar l’escalada de to en un comunicat que acusa la Xina, sense proves, de proporcionar a Rússia maquinària, tecnologia i eines perquè fabriqui bombes i armes, una acusació davant la qual es replica que tots els seus intercanvis bilaterals respecten les normes de l’Organització Mundial de Comerç.

La transcendència del moment va quedar remarcada amb la celebració d’una reunió plenària de caps d’Estat i de Govern del Consell de l’Atlàntic Nord amb la UE i els aliats de l’Indopacífic que han tornat a ser convidats a una cimera: Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud.

Stoltenberg reclama unitat

Abans d’aquesta reunió, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, assegurava que el tema central de la conversa era «l’alineament creixent de poders autoritaris» i el suport de la Xina a l’economia de guerra de Rússia. «Hem de treballar més units que mai per preservar la pau i protegir l’ordre internacional basat en regles», deia.

El comunicat de l’OTAN, a més, havia detallat els plans de llançar projectes en col·laboració amb aquests socis de la regió d’Àsia-Pacífic en àrees que van del suport a Ucraïna a la ciberdefensa i la tecnologia i a contrarestar la desinformació.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Malgrat la unitat en el comunicat, un dels membres de l’Aliança, Hongria, va llançar una crítica a aquest gir. En un comentari a la televisió estatal hongaresa, el ministre d’Exteriors, Peter Szijarto, va recordar que «l’OTAN és una aliança de defensa» i va afegir: «No podem organitzar-la com un bloc anti Xina».

Viktor Orbán, primer ministre hongarès, també va criticar repetidament la posició de l’OTAN sobre la invasió russa d’Ucraïna, acusant l’Aliança d’estar comportant-se «més i més com una organització de guerra». Orbán va visitar dilluns per sorpresa Xi Jinping abans de viatjar a Washington i abans havia estat també a Ucraïna i a Moscou, on es va reunir amb Vladímir Putin. Ahir, acabat el conclave, anava a Florida per reunir-se a Mar-a-Lago amb Donald Trump.