L’OTAN reforça l’ajuda a Ucraïna i promet el seu suport en la integració

Els anuncis de l’ajuda ja van començar dimarts passat. A la nit el president dels EUA, Joe Biden, va explicar que hi haurà una entrega de defenses aèries addicionals per part dels EUA, Alemanya, Romania, els Països Baixos i Itàlia que va titllar d’"històrica". Concretament, Washington Berlín i Bucarest enviaran a Ucraïna quatre bateries Patriot que s’afegiran a les ja entregades, i Amsterdam i Roma sumaran components per a una altra bateria més. A més, Biden va anunciar la intenció de Washington i els aliats, inclosa Espanya, de sumar en els pròxims mesos "dotzenes de sistemes tàctics de defensa aèria addicionals" i munició.

Ahir també el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va avançar una notícia que ja s’havia anticipat i que va confirmar després la Casa Blanca en un comunicat conjunt de Biden amb els líders de Dinamarca i els Països Baixos: amb suport dels EUA, els dos països europeus ja han començat la transferència de caces de combat F-16 a Ucraïna, que podran començar a operar aquest estiu. I també Noruega i Bèlgica sumaran donacions d’F-16 per a finals d’any.

Zelenski, que va participar en diferents reunions ahir a Washington i va mantenir també trobades bilaterals amb diversos líders, inclòs el nou primer ministre britànic, Keir Starmer, i el canceller alemany, Olaf Scholz, va donar la benvinguda i l’agraïment a les mesures i a entregues com les dels F-16, que des del Kremlin es denunciaven com a prova que "Washington lidera una màfia de guerra".

"Confio que ens ajudaran a protegir millor els ucraïnesos dels brutals atacs russos", deia el líder de Kíiv sobre el traspàs dels caces, i esmentava el d’aquesta setmana contra un important hospital infantil de Kíiv. Tot i que Zelenski marxarà dels EUA sense el seu anhelat calendari per a la integració i continua sense haver-hi consens sobre la seva condició de membre, el comunicat final apunta a cert avanç.

El text assegura que el país "ha elevat la seva interoperabilitat i integració política amb l’Aliança". Aplaudeix les reformes "democràtiques, econòmiques i de seguretat" des de la cimera anterior. I afirma: "Continuarem recolzant el seu camí irreversible de la plena integració euroatlàntica, inclosa la condició de membre a l’OTAN". Els 32 membres també reiteren que portaran a terme una invitació formal "quan els aliats ho acordin i es compleixin condicions".

"Putin només entén el poder"

Era una cosa que ja havia avançat Alexander Stubb, president de Finlàndia, que amb la seva recent adhesió sumada a la de Suècia ha ampliat els membres fins als actuals 32 països. Stubb va dir que Putin només entén "el poder" i es declarava "molt feliç" per la redacció, que veia com "un missatge al Kremlin". El text també inclou el compromís de l’OTAN d’aportar a Kíiv un mínim de 40.000 milions d’euros en assistència militar l’any vinent.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

En un col·loqui paral·lel a la cimera ahir, abans del primer plenari dedicat a Ucraïna, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar que "les accions parlen més fort que les paraules" i deia que els compromisos d’ajuda immediata i de suport a llarg termini constitueixen un "pont" que posa Ucraïna una mica "més a prop de la condició de membre".

A la cimera de Washington també va intervenir el president espanyol, Pedro Sánchez, que va reclamar als líders de l’OTAN unitat i coherència per defensar de la mateixa manera el respecte del dret internacional tant a Ucraïna com a Gaza. Sánchez va ressaltar que l’organització sempre ha recalcat que la seva força rau en la unitat, i en un món globalitzat va considerar que aquesta unitat ha d’anar acompanyada de coherència. En cas de no fer-ho, creu que es podria acusar l’OTAN d’aplicar un doble tracte que debilitaria el suport a Ucraïna.