L’OTAN, Ucraïna i la realitat

La cimera de l’OTAN a Washington va proclamar el 10 de juliol "el camí irreversible" d’Ucraïna cap a la seva integració en l’Aliança Atlàntica, afegint la fórmula encunyada en la cimera del 2023: "Quan els aliats ho acordin i es compleixin les condicions". El terme "irreversible" suposa una perillosa escalada que pot prolongar indefinidament la guerra a Ucraïna i augmenta el risc que l’OTAN arribi a una guerra directa amb Rússia, en la qual Europa seria el principal camp de batalla.

Per a qualsevol dirigent rus, l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN constitueix una amenaça militar existencial, ja que col·loca la frontera de l’Aliança Atlàntica a únicament 450 quilòmetres de Moscou. Per això, la insistència en el "camí irreversible" d’Ucraïna cap a l’OTAN incentiva Rússia a mantenir la guerra els anys que facin falta per impedir l’ingrés.

Les amenaces econòmiques a la Xina incloses en la declaració de l’OTAN suposen una altra greu escalada geopolítica. Malgrat les desastroses intervencions a l’Iraq, Líbia i l’Afganistan i les seves funestes seqüeles, l’OTAN sembla seguir en la irrealitat que pot imposar la seva voluntat a la resta del món i defuig que els ciutadans europeus no volen anar a la guerra.

A principis de juliol, més de 60 especialistes nord-americans en política exterior van advertir en una carta oberta, publicada pel diari britànic The Guardian i altres mitjans, que les reiterades promeses d’integració d’Ucraïna a l’OTAN enganyen els ucraïnesos, prolongaran la guerra i augmenten el risc de guerra directa amb Rússia i fins i tot d’"enfonsament de l’Aliança Atlàntica", que no podrà complir el compromís de defensar Ucraïna.

La carta destacava que "els Estats Units no han d’anar a una guerra contra Rússia per Ucraïna avui, ni comprometre’s a anar a la guerra contra Rússia per Ucraïna en el futur", i recordava que els líders dels països aliats no tenen el suport dels seus ciutadans per anar a la guerra contra Rússia. La carta estava firmada per especialistes de les principals universitats nord-americanes i de destacats think tanks, com Carnegie Endowment for International Peace i Council on Foreign Relations.

L’OTAN, en la seva declaració de Washington, eleva encara més el risc d’escalada a l’afirmar en el punt 13 que els aliats poden considerar que les denominades operacions híbrides arribin en algun moment el nivell equivalent a un atac armat i "podrien portar el Consell de l’Atlàntic Nord a invocar l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que activa la defensa mútua col·lectiva, és a dir, entrar en guerra.

Rebuig de la ciutadania

La immensa majoria dels ciutadans europeus, fins i tot els països més antirussos (Polònia, bàltics), rebutja totalment l’enviament de tropes nacionals a Ucraïna, com diu l’informe del proatlantista Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), elaborat per Ivan Krastev i Mark Leonard. El suport ciutadà a l’enviament de tropes només supera el 20% a Estònia i a Suècia.

El president francès, Emmanuel Macron, ha sigut l’únic a insistir en la possibilitat d’enviar tropes a Ucraïna. La seva coalició només va aconseguir el 24% dels vots en la segona volta de les eleccions legislatives el 7 de juliol i gràcies als vots regalats per l’esquerra per frenar l’ultra Reagrupament Nacional (RN). En la primera volta es va quedar en el 21%.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Un dels riscos immediats amb què es pot trobar Ucraïna és caure en l’impagament del deute extern privat per la pressió dels financers occidentals propietaris de 22.000 milions d’euros en bons, com ara BlackRock, Pimco, Fidelity i AllianceBernstein. La suspensió de dos anys del pagament del deute privat expira l’1 d’agost i els creditors rebutgen la quitació del 60% que demana Kíiv, per la qual cosa Ucraïna podria estar en situació oficial d’impagament (default) al setembre. Això complicaria la continuïtat dels préstecs del Fons Monetari Internacional (FMI) i de la Unió Europea (UE).

Un altre greu problema que té Kíiv és la seva dificultat per generar tropes. Uns 850.000 homes que es troben en edat de combatre han maxat d’Ucraïna, segons assenyala l’Eurostat, i la majoria dels joves que encara queden al país fan tot el possible per no ser reclutats. Fa dos anys que l’OTAN i la UE repeteixen que les sancions impediran que Rússia pugui continuar amb la guerra. Però, segons indiquen els informes, després del xoc inicial la seva indústria militar és encara més potent, s’ha recuperat l’economia i, segons l’FMI, creix el triple que l’europea: el 3,6% i 3,2% a Rússia el 2023 i 2024 davant el 0,4% i 0,8% de l’eurozona.