Plaga d’avortaments a Gaza

Hi ha ferides que no cicatritzen. Dolors tan profunds que és impossible ignorar. Són traumes que, tot i que guareixin, no aconsegueixen anar-se’n. A la Franja de Gaza, cada persona encara amb vida en porta almenys un així. Els metges gazians denuncien que la guerra està provocant un alarmant augment dels avortaments espontanis. A més, entre els nens que sobreviuen, almenys deu perden una extremitat cada dia.

Ningú pot donar números oficials, però hi ha milers d’històries darrere. Com les que afronta cada dia Nahed Abu Iyada, l’oficial de camp del programa de salut de l’organització CARE. "Els tres primers mesos d’un embaràs són els més importants i les dones no estan podent accedir als centres mèdics", explica a aquest diari per trucada. "Si hi ha qualsevol problema, està fora del seu control i probablement perdi el nadó", es lamenta. Fa temps que el personal mèdic denuncia que cada dia 10 pacients perden els seus fills no nascuts a l’enclavament, en comparació amb un o dos casos abans de la guerra.

Tot a Gaza és destrucció. Els pocs serveis mèdics que queden drets estan desbordats i sota constant amenaça de ser atacats. "Aquestes dones saben que si aconsegueixen arribar al centre mèdic, hauran d’esperar sota el sol o a la mateixa clínica, així que moltes prefereixen no arriscar-se i no van a les revisions mèdiques", reconeix la representant de CARE. "La majoria pateixen avortaments espontanis a causa de problemes psicològics, ja que fa mesos que conviuen amb atacs, la seva salut mental no és estable i, de vegades, no reben el suport del marit i la família", explica Abu Iyada.

En aquest mateix instant, hi ha dones al llarg i ample de l’enclavament forçades a conviure amb el seu fetus mort. S’estima que hi ha unes 60.000 dones embarassades a Gaza. L’ofensiva militar, l’aguda desnutrició i la falta d’atenció sanitària, amb hospitals i centres mèdics sent objectius dels atacs, les posen en risc a elles i als seus fills nonats. Cada dia unes 180 dones donen a llum en circumstàncies extremadament perilloses i inhumanes. Moltes organitzacions humanitàries denuncien la violència obstètrica a què les autoritats israelianes sotmeten aquestes dones, que es troben desproveïdes de qualsevol mena d’atenció psicològica quan perden el nadó.

Nens amb monyons

Però la seva arribada no aporta cap garantia de futur. Les mares estan tan desnodrides que no poden alletar els nounats, per la qual cosa els nadons moren literalment de fam. Mentrestant, els que sobreviuen són condemnats a una existència de penúries. A la Franja ja és comú veure nens i nadons amb monyons. Ja a principis de gener el director de Save the Children per a la Palestina ocupada, Jason Lee, va denunciar que més de 10 nens per dia, de mitjana, havien perdut una o les dues cames a Gaza des de l’inici de la guerra.

"A causa de la situació sobre el terreny, no hem pogut obtenir una xifra més actualitzada que la de 1.000 nens amputats a finals de novembre", assenyala Ricardo Pires, cap de premsa de l’Unicef a EL PERIÓDICO. "Està clar que és una subestimació", afegeix. Els menors pateixen amputacions sovint sense anestèsia, unes extremitats que, segons denuncien metges i infermeres, en condicions normals podrien ser salvades.

En una sola nit, el cirurgià Ghassan Abu Sittah va fer sis amputacions. Ara, fora de l’enclavament i ajudat per la seva nacionalitat britànica, mira d’ajudar els nens que han aconseguit sortir de la Franja a través del Fons per a la Infància Ghassan Abu Sittah. "A Israel li agradaria deixar Gaza amb una població discapacitada per a tota la vida", denuncia el seu portaveu Dania Dashdali. Fa mesos que un equip de voluntaris intenta traslladar els petits evacuats a Egipte fins a la capital libanesa que compta amb experts en aquest tipus de lesions. Fins ara, només hi han pogut portar un nen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

A l’Adam encara l’aterreix quan la infermera entra a l’habitació de l’hospital beirutí per punxar-lo. Amb tot just cinc anys, un únic atac israelià li va fer perdre el seu pare, els seus germans i els seus cosins, i gairebé tot el braç esquerre al principi de la guerra. La seva mare està ferida en un hospital d’Egipte. Aquí només té el seu oncle. "El trauma és al cos d’aquests nens, i l’estan patint sense suport social ni sentit de seguretat", afirma Dashdali. El tancament del pas de Rafah, a la frontera amb Egipte, a principis de maig ha impedit que altres nens com l’Adam puguin tractar-se en hospitals estrangers.

"Aquests nens han perdut la innocència, la fe en el món", remarca Dashdali, una psicòloga que està especialitzada en el trauma. Malgrat la frustració en les seves paraules, continuen movent cel i terra per ajudar més nens com l’Adam. La magnitud de la tragèdia no els impedeix recordar que, darrere de cada un d’aquests números, hi ha persones, persones que mereixen més.