Els EUA s’enfronten a l’auge de violència política més gran des dels anys 70

"Lluita, lluita, lluita, lluita", va cridar Donald Trump al reemergir després de ser tirotejat. Violència que crida a la violència en un clima d’alta tensió política que no fa més que ascendir des de la campanya que el portaria a la Casa Blanca el 2016. Va arribar a un punt irreversible amb l’assalt al Capitoli en què ell mateix va arengar les seves masses de seguidors per perdre les últimes eleccions amb la intenció d’impedir que el president Joe Biden assumís el càrrec.

Els Estats Units s’enfronten al més gran i sostingut augment de la violència política des de la dècada de 1970: des de l’intent de presa del Capitoli hi ha hagut 14 atacs polítics mortals, dels quals 13 van ser perpetrats per un agressor amb una clara inclinació de dretes, segons assenyala un informe de Reuters.

El novembre passat, amb les eleccions a un any vista, s’havien registrat 213 casos de violència política en els últims tres anys, que van costar la vida d’almenys 39 persones al país. L’actual ressorgiment de la violència política als EUA pren no obstant una forma i uns propòsits molt diferents dels dels anys 70.

Esquerra radical

Els agressors eren abans tradicionalment de l’esquerra radical, carregaven contra edificis administratius, sovint buits per ser de nit o després d’evacuar-se amb un avís de bomba, i l’objectiu era influir a la presa de decisions polítiques, no matar persones, segons diu l’agència.

No obstant això, després de gairebé cinc dècades durant les quals els atacs polítics es van tornar més esporàdics al país, aquest auge de violència prové majoritàriament de l’extrema dreta i va directament contra persones per tal de matar-les.

Si bé l’últim president disparat va ser Ronald Reagan el 1981, els intents d’atemptat contra polítics només han augmentat en les últimes dècades. Entre els atacs recents més sonats es compten el de l’expresidenta de la Cambra de Representants, l’eterna demòcrata Nancy Pelosi, el marit de la qual, Paul, va ser apallissat a la seva casa de San Francisco per un atacant que la buscava a ella, fa tot just dos anys.

Cartes bomba

L’ala més dura dels simpatitzants de Trump s’ha dedicat des de la seva elecció a intimidar els demòcrates, fins i tot els de primera fila. El 2018, un trumpista declarat establert a Florida, identificat llavors com Cesar Sayoc, va enviar cartes bomba a crítics del llavors president, entre ells Barack Obama, Hillary Clinton, Alexandria Ocasio-Cortez i Joe Biden. Fins i tot a l’actor Robert De Niro, obertament demòcrata.

En aquest fort clima de polarització, la violència s’ha replicat –si bé amb molta menys freqüència– en l’altre costat de l’espectre polític. Al grup republicà, el líder de la majoria republicana, Steve Scalise, va estar a punt de morir en un tiroteig massiu el 2017 contra l’equip de beisbol del Partit Republicà als afores de Washington. També en l’estament judicial, el magistrat del Tribunal Suprem Brett Kavanaugh designat per Trump, va ser suposadament objectiu d’assassinat per un home que es va acostar a pocs metres de casa seva a Maryland enmig de la nit.

"Hi haurà un bany de sang"

Malgrat haver sigut president, Trump es continua presentant com algú que ve des de fora a arreglar un sistema polític, econòmic i social que està trencat, amb una guerra declarada contra allò a què ell diu "políticament correcte", que sovint es refereix als drets bàsics, i cridant a la violència quan ho considera oportú.

L’escalada verbal amb l’entrada a la primera línia política ha sigut notable: des de les declaracions obertament xenòfobes, racistes i masclistes de la seva primera campanya, alimentada de dades falses, fins a la recent advertència que hi hauria "un bany de sang" si tornés a declarar-se perdedor de les eleccions de novembre, després que considerés "manipulats" els anteriors comicis presidencials.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Aquesta va ser la motivació de l’assalt al Capitoli, que va segar la vida de cinc persones. Entre els ferits es van comptar 174 agents, cinc dels quals es van suïcidar en els següents mesos. Un jurat va imputar tres càrrecs penals a Trump fa just un any. Però després de múltiples apel·lacions per part de la defensa, el Tribunal Suprem manté el cas en pausa després d’haver-li concedit la immunitat parcial.

Els EUA porten des d’aleshores un trauma col·lectiu, el mateix que ha portat Trump a ser víctima d’un cicle de violència que ell mateix ha alimentat.