L’atemptat contra Trump porta la polarització als EUA al límit

Queden encara moltes preguntes sense resposta, sobre les motivacions de Crooks o l’acció i els preparatius del Servei Secret. El que és segur és que l’intent d’assassinat de Trump, el primer d’algú que ha ocupat el Despatx Oval des del de Ronald Reagan el 1981, és una autèntica zona zero en la vida política i social dels EUA, un país que ja fa anys que se situa en abismes. De moment ha sacsejat una campanya electoral que ja estava sent explosiva i turbulenta, amb els ecos del 2020 i l’assalt al Capitoli encara vius, Trump com el primer expresident condemnat pel penal i, en el bàndol demòcrata, sacsejada per la crisi que afronta Biden davant els dubtes sobre les seves capacitats físiques i cognitives als 81 anys.

Aquest debat sobre el relleu de Biden queda, almenys de moment, en repòs. Perquè no importa en el fons si és Biden o un altre el candidat dels demòcrates. El gran dilema per a ells ara és com fer una campanya contra Trump, que els sondejos, tant generals com en estats frontissa clau, ja donaven com a favorit, que s’havia centrat a presentar el seu possible retorn a la Casa Blanca com una amenaça existencial per a la democràcia.

Campanya en pausa

De moment tant la campanya de Biden com el Comitè Nacional Demòcrata han posat en pausa els anuncis que atacaven Trump. No deixen de ser reals la mateixa retòrica violenta habitual en el discurs del republicà, ni les accions i els missatges que va dirigir contra els resultats legítims del 2020 i que van culminar amb l’assalt al Capitoli, ni l’agenda ultra que planteja per a un segon mandat, però les equacions polítiques habituals es van desarticular dissabte.

Estrategs, historiadors i qualsevol altre observador són ben conscients que les conseqüències polítiques de l’ocorregut beneficien, sense cap gènere de dubtes, Trump. I el sentiment de molts el va expressar un testimoni directe de l’intent d’assassinat que va ser citat per la premsa local: "Trump ha sigut elegit avui".

El que és segur és que arriba com una figura reforçada, potser fins i tot ja insuperable, a Milwaukee, on aquest dilluns arrenca la convenció republicana i on la seguretat, ja intensa, s’ha reforçat visiblement. I allà, a centre, un home de 78 anys que ja en els últims nou ha aconseguit que tot el Partit Republicà es posi als seus peus, que disfruta entre les bases d’un suport infrangible i del que és pràcticament una adoració religiosa i que des de dissabte s’eleva gairebé a la categoria de màrtir.

La seva reacció després de ser ferit ha deixat imatges icòniques i imperibles. Va tenir l’instint i la sang freda de mostrar-se entre agents del servei secret amb el rostre ensangonat i el puny aixecat i cridar mentre l’evacuaven: "lluiteu, lluiteu, lluiteu", i va aconseguir canviar els crits de pànic per clamors patriotes. I això l’ha elevat més als altars d’admiració i idolatria de tots els seus admiradors.

Alguns religiosos han dit que "Déu va intervenir per salvar Trump". Ell mateix ha fet les referències divines, amb un comunicat aquest diumenge a Truth Social en què va dir que "va ser només Déu el que va evitar que succeís l’impensable".

La unitat, una utopia

El missatge unitari dels demòcrates, almenys des de les instàncies més elevades de la formació i començant pel mateix Biden, és el d’una condemna sense cap tipus d’asterisc a l’ocorregut, un rebuig frontal i absolut de la normalització de la violència política, sigui del signe que sigui. Es demana abaixar la temperatura. I se somia tornar a un moment diferent. "La política hauria de ser com avorrida", recordava Bernie Sanders.

En missatges del mateix Trump i d’alguns destacats polítics republicans com és el cas del senador Lindsey Graham ha intriduït aquest concepte d’unitat. Ho feia també aquest diumenge en el de l’ex primera dama, Melania Trump, que cridava a "superar idees simplistes que provoquen violència" .

Un republicà que fa no gaire cridava a utilitzar violència física contra els manifestants propalestins, el senador Tom Cotton, passava a apel·lar a resoldre les diferències "a través del debat polític i eleccions, no violència".

D’altres, en qualsevol cas, han aprofitat per aprofundir en la divisió. N’hi ha hagut alguns entre els demòcrates, tot i que no en posicions destacades del partit. I en el camp republicà, en canvi, hi ha molts coneguts polítics conservadors més ultres que no han dubtat a assenyalar directament els demòcrates, i el mateix Biden, com a responsables de l’esdevingut, un corrent que també bategava en el missatge de Melania Trump, que definia el tirador com un "monstre" que veia el seu marit com una "màquina política inhumana".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La idea és que han sigut els demòcrates els que ha deshumanitzat fins a l’extrem Trump. I ho exposava abans que ningú altre el senador JD Vance, un dels favorits com a candidat a ser el seu vicepresident, al dir que la premissa central de la campanya demòcrata de retratar el seu líder com un "feixista autoritari que ha de ser frenat a qualsevol preu va portar directament a l’intent d’assassinat".

La congressista Lauren Boebert va dir que "Joe Biden és responsable del tiroteig". Marjorie Taylor Greene, una altra veu ultra al Congrés, va afirmar que "els demòcrates volien que això passés". I el congressista Chip Roy va penjar en xarxes socials una portada recent de la publicació progressista The New Republic en què es combinava la imatge de Trump amb la de Hitler amb el missatge: "bastards".