Una gran coalició ultima el bloqueig a la ultradreta a l’Europarlament

A més del PPE, el grup de l’Esquerra Europea també ha decidit presentar com a candidata a la presidència de la Cambra l’eurodiputada de Podem, Irene Montero, tot i que el moviment és més aviat simbòlic atès el pacte a tres bandes entre populars, socialistes i liberals. Segons informen fonts del grup, Montero serà la candidata "per defensar la pau, el final del genocidi a Palestina, els drets feministes i LGTBI i una Europa que trenqui la coalició de guerra", i va ser designada "per aclamació".

A més d’elegir president, per majoria absoluta en una votació secreta, els eurodiputats que s’estrenen avui també hauran de seleccionar els 14 vicepresidents i qüestors de la Cambra, que igual com la presidència s’elegiran per un mandat de dos anys i mig. Un repartiment d’alts càrrecs del qual l’anomenada gran coalició, formada pels partits proeuropeus de centre (populars, socialdemòcrates i liberals), intentarà excloure els grups d’extrema dreta per minimitzar la seva influència política durant la nova legislatura.

L’objectiu és aplicar aquest cordó sanitari als dos grups d’extrema dreta formats aquesta legislatura perquè no ostentin cap vicepresidència ni accedeixin a llocs de responsabilitat en les comissions parlamentàries que es formaran en els pròxims dies, en les quals es distribuiran els 720 eurodiputats per famílies polítiques i no per nacionalitats. En primer lloc, els Patriotes per Europa, convertits en tercera força amb 84 escons i que lideren les formacions del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, la francesa Marine Le Pen i l’italià Matteo Salvini.

Patriotes i sobiranistes

Es tracta del grup en el qual s’asseuran els sis eurodiputats de Vox que, en la passada legislatura, van compartir grup amb els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) de la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni. En segon pla, amb 25 eurodiputats, els membres d’Europa de les Nacions Soberanas, el grup més petit a l’hemicicle impulsat per Alternativa per Alemanya (AfD).

"Vull recordar que representem milions de ciutadans europeus que tenen dret a ser escoltats. Aquest no és un cordó sanitari contra el nostre grup sinó contra milions de ciutadans europeus. No és democràtic i esperem que no s’apliqui", avisava divendres passat el portaveu del grup Patriotes per Europa, Alonso de Mendoza, i recordava que si s’apliqués estrictament la llei D’Hondt els correspondrien dues vicepresidències en una Eurocambra que, en aquesta nova legislatura ha de reflectir, a ulls d’aquest grup, que molts votants estan "en contra del pacte verd europeu" i del "pacte d’asil i immigració".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tampoc el grup de Meloni, que sí que ha format part de l’organigrama de llocs aquests últims cinc anys i aspira a liderar dues comissions parlamentàries, inclosa la d’agricultura, és partidari d’aplicar el cordó sanitari a ningú. "Estem a favor d’aplicar el sistema D’Hont a tots, de no excloure ningú" perquè aplicar un cordó sanitari "podria discriminar milions de votants", justificava el portaveu del grup, Michael Strauss, per a qui deixar fora del repartiment d’alts càrrecs de la Cambra els grups de l’ala més dretana significaria "discriminar uns 30 milions de votants". El grup coincideix amb els Patriotes que els electors "han votat per acabar amb els excessos del pacte verd" i estan preparats "per recolzar els canvis que siguin necessaris".

La gran coalició de centre que encarnen populars (188 escons), socialdemòcrates (136) i liberals (77) no comparteix la seva visió (tampoc els Verds), i són partidaris d’excloure certs grups en un Parlament Europeu en el qual els tres continuaran marcant la pauta, malgrat el gir cap a la dreta de l’hemicicle i la fragilitat més gran amb què afronten el nou mandat. "Estem en discussions amb els socialistes i amb Renew (liberals) per aplicar el cordó sanitari als eurodiputats proposats pels grups que estan a l’extrema dreta i els amics de (Vladímir) Putin. No volem que aquests eurodiputats representin a la institució", explicava a finals de la setmana passada el portaveu del PPE, Pedro López de Pablo.